Virtuts: 6 - La fortalesa

                         La fortalesa

La virtut de la fortalesa assegura en les dificultats la fermesa i la constància en la recerca del bé. Resisteix les influències nocives, suporta les dificultats, supera els obstacles i es capaç d’entregar-se amb valentia per escometre grans empreses i per afrontar reptes i proves difícils.

La fortalesa és l’actitud dels convençuts, la d’aquells que per un ideal que valgui la pena són capaços d’afrontar qualsevol risc i resistir el que faci falta. No ho és dels indiferents, dels que davant la vida adopten una actitud passiva, còmoda o mandrosa; dels que només fan que rebre, dels que s’ho troben tot fet, sense cap esforç.

Per educar la fortalesa hem d’ensenyar a resistir. Resistir els impulsos que porten a fer no el que és més convenient sinó allò que és més fàcil... haurem d’ensenyar a resistir molèsties en bé d’alguna cosa més important. La vida diària dóna moltes ocasions per ensenyar-ho: complir un horari, tenir cura de l’ordre material, no cedir als capricis.

També haurem de desterrar les queixes. Deixar que els fills es queixin i fer-los cas sempre, va en contra de la virtut de la fortalesa que suposa, també, acceptar el que passa amb esportivitat, no passivament però sabent trobar alguna cosa bona de les situacions menys agradables o doloroses.

Haurem d’exigir una certa fermesa en el fer. Anar a peu a algun lloc i no acompanyar-los a tot arreu en cotxe, aixecar-se a un hora prefixada sense vacil•lacions, no abrigar-los gaire... són exemples de detalls que els ajudaran a ser forts.

Haurem de donar-los iniciativa, que prenguin decisions i que les portin a terme, ajudant-los a posar la constància i l’esforç necessari sense defallir.

Normalment la vida no exigeix esforços sobrehumans o escometre reptes gegantins, però la vida de qualsevol persona pot convertir-se en alguna cosa gran, si se sap posar ganes, il•lusió i esforç en els petits deures de cada instant.

Això és necessari ensenyar-ho als fills. Ensenyar que la seva vida serveix per alguna cosa important si s’ho proposen i no són indiferents al bé. Així els donarem motius per ser forts. La persona que no vol millorar, que és egoista, que només busca el plaer, no té motius per desenvolupar la fortalesa. En canvi, el que sap que la seva vida té un sentit, necessitarà d’ella per fer el que cal en cada moment.

El conegut poema de Rudyard Kipling, If, en la versió catalana de J.M.López Picó, té relació directa amb aquesta virtut de la fortalesa. Per això, acabo destacant-ne algunes de les seves estrofes i amb el desig que algun pare de família el pugui recitar al seu fill.

“Si, dret,t’aguantes ferm quan tots al teu voltant
esmaperduts trontollen i blasmen ta fermesa;
si entre el dubtar de tots, coratjós i constant
romans, però, si cal excuses llur feblesa;
si l’esperar no et cansa i al daler poses brida
i contra la mentida alces la veritat;
...
Si somnies, i el somni no se`t torna el teu rei;
si penses i el pensar no minva el teu coratge;
si Triomf ni Fallida no t’imposen la llei
i, com dos mentiders, els treus del teu llinatge;
si saps perdonar que ta paraula sincera
fos parany de babaus en llavis de malvats
...
I si emplenar podies els minuts dels teus dies
amb seixanta segons de combat fort i greu;
la terra és teva i teves les seves harmonies,
i encara el que val més: ets un home, fill meu.”









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar