Eines: 2 - El joc: ensenyar a viure

El joc: ensenyar a viure

         El joc és una eina educativa necessària. Per als nens és, des de molt petits, una necessitat vital que els permet aprendre coses i adquirir habilitats. La majoria dels jocs ajuden al desenvolupament de la intel·ligència ja que s’ha d’aprendre a planificar, s’han de memoritzar molts detalls, s’han de saber calcular possibilitats d’acord amb les pròpies forces, etc. Ajuden, també, al desenvolupament de la voluntat  perquè requereixen un cert esforç – en alguns físic – i s’ha de reconèixer i sotmetre’s a unes regles, amb el que comporta d’exercici de maduresa.
         Per als pares i educadors és una possibilitat de conèixer-los millor i corregir aquelles actituds que es posen de manifest a l’hora de jugar: faltes de concentració, trampes, egoismes, ansietats, etc., que no són bones  per un nen ni per l’home que serà més endavant. Es diu que la gent se la coneix a la taula i al joc, i és veritat. Molts aspectes i maneres de fer es veuen reflectides en la manera de menjar i jugar.
  
       És important ensenyar el verdader sentit del joc. Es podria pensar que el joc és simplement un escapar-se del que podríem anomenar “vida seriosa” i de les seves normes restrictives. No és exactament així perquè el que és distintiu en el joc davant d’aquesta “vida seriosa” no és l’absència de normes o la manca de regles. En el joc hi són igual i potser, fins i tot, més clares i més precises que en altres activitats. Allò que és realment característic del joc és la tranquil·litat, la confiança, la seguretat que el que és important és la pròpia acció i no el resultat. Quan en el joc ens hi juguem quelcom, quan es busca el resultat o l’eficàcia, ja no estem jugant. Aleshores s’ha convertit el joc en una professió, ... o en un vici. Si en el joc es busca fonamentalment guanyar, apareix l’angoixa i la frustració i estem donant un sentit al joc que no té. En el joc sempre es guanya perquè el guany en el joc és la pròpia activitat confiada.
         Això és el que s’ha d’ensenyar: el joc no és l’absència de regles sinó el sotmetre’s confiadament – el resultat no importa – a unes regles objectives. Si no s’accepten les regles, es deixa de jugar. Si es fan trampes hem espatllat el joc. A aquestes regles del joc ens hi hem de sotmetre tranquil·lament, confiadament, sabent que el que val és l’acció, no el resultat, i posant, això si, tot l’esforç en l’acció, però un esforç confiat.
         Hem de reconèixer que els “grans” no sempre som un exemple en el joc. A vegades som els qui provoquem l’ansietat o l’afany de protagonisme desmesurat en els nostres fills.      
         És molt important ensenyar a jugar bé, perquè és essencial per a la vida. De fet no crec que hi hagi massa diferència entre el joc i la que hem anomenat “vida seriosa”. En la vida també hem d’acceptar unes regles o normes objectives que ens venen donades per qui ha inventat l’extraordinari joc de la vida, hem de fer per conèixer-les bé i sotmetre confiadament les nostres obres a elles. Si fem trampes i ens inventem les nostres pròpies regles, perdrem el sentit de la vida.
         I el resultat?: El resultat està, d’alguna manera, en la pròpia acció ben feta.
         Jugar amb els fills i ensenyar-los a jugar bé és ensenyar-los a viure.

Comentaris

  1. “Allò que és realment característic del joc és la tranquil•litat, la confiança, la seguretat que el que és important és la pròpia acció i no el resultat.”

    M’agradat el teu article, pero si m’ho permet jo afegiria que el joc ajuda a coneixents millor i ha saber ,no nomes ,les nostres possibilitats, ,si no a colaborar amb la del altres companys del joc, no tothom te la mateixa inteligencia ni el mateix físic ,ni les mateixes habilitats, pero que la suma dels esforços de uns i altres fa un equip, on si que lo important llavors, es la pròpia acció.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar