El Nadal per a la família
El Nadal és per a la
família una font inesgotable d’ensenyances que hem de saber valorar i
aprofitar. Per als cristians el pessebre no és un objecte decoratiu en les
nostres llars o una joguina per als infants, sinó un lloc privilegiat on podem
aprendre la senzillesa, la humilitat, el despreniment, l’entrega, l’alegria, la
generositat, la pau, l’estimació profunda. Tots ells, aspectes imprescindibles
perquè l’àmbit familiar exerceixi la fonamental tasca educativa que li correspon.
Però el Nadal es repeteix
cada any amb algunes característiques semblants a les que succeïren fa uns dos
mils anys. Llavors, no va haver-hi lloc per al naixement del nen Jesús ni a les
cases de Betlem ni a la posada on Josep va anar a demanar refugi. Avui, pot ser
que també en algunes llars, plenes d’arbres lluminosos, de papa-noels, de tions
i de serpentines de purpurina, no hi hagi tampoc un lloc per al veritable
Nadal.
El gran protagonista del
Nadal ja va haver de refugiar-se una vegada en el pessebre d’una establia. Pot
ser que continuem obligant-lo a arrupir-se en un lloc on serà difícil que el
trobem. I pot ser, també, que perdem el Nadal entre les compres dels grans
magatzems, entre els torrons, les neules, el cava i entre la publicitat televisiva,
cada cop més sofisticada, de joguines i perfums. I com fa dos mil anys, el
Nadal està on menys s’espera que pugui estar.
Si llavors, només dues
classes de persones van arribar a adorar al nen Jesús: els pastors i els reis
mags; els senzills i els doctes; aquells que sabien que no sabien res i aquells
que sabien que no ho sabien tot; aquells que no tenien res i aquells que van
estar disposats a deixar-ho tot; de la mateixa manera, avui, no es pot trobar
el nen Jesús, Déu fet home, des de l’orgull i la supèrbia, des del consumisme
boig o l’egoisme.
Hem de celebrar el Nadal
com el varen celebrar Josep i Maria, els pastors i els reis mags: tenint un
lloc per a Ell en el nostre cor.
Hem de celebrar el Nadal
recordant que celebrar no vol dir necessàriament consumir, que regalar no és
sempre comprar i que estar alegres no implica preparar el terreny amb unes
quantes copes de cava.
A la nostra llar començarem
col•locant el pessebre en un lloc preferent on hi estiguem sovint. El farem
junts, tant si els nostres fills són petits com si són grans, amb un afecte el
més semblant possible a com Sant Josep deuria arreglar l’estable perquè la
verge Maria s’hi trobés còmoda dins la precarietat dels mitjans. Al seu costat
ens hi trobarem estones fent companyia a la Sagrada Família. Cantarem plegats
davant el pessebre aquelles nadales entranyables que vàrem aprendre de petits.
Resarem i ensenyarem a resar amb el que diuen.
Adornarem la casa, amb la
col•laboració de tots. Tindrem presents els més necessitats i ensenyarem a fer
alguna cosa per a ells que comporti despreniment i dedicació. La nostra alegria
tindrà les seves arrels en la pau, la generositat i l’estimació sincera.
Aprofitarem els dies que
tinguem lliures per estar en família, per assistir plegats a aquelles
manifestacions tradicionals que ens apropen al Nadal: pessebres vivents,
representacions dels pastorets... ¡la Missa del Gall! Procurarem visitar
familiars més distants i farem arribar als nostres amics i coneguts la nostra
felicitació sincera.
D’aquesta manera tindrem
un... Bon Nadal!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada