Eines: 12 Disciplina, una eina necessària
Disciplina, una eina necessària
Parlar de disciplina, avui, pot
semblar anar a contracorrent. Sovint
sentim queixes de falta de disciplina en molts àmbits: a les escoles, a les
famílies, al carrer,...
Encara que la paraula disciplina
pot interpretar-se de diverses maneres i sovint pot tenir una connotació
negativa degut a la necessitat de mantenir l’ordre amb sancions o càstigs, ens
interessa, aquí, com a la capacitat de reconèixer i ser capaç d’acceptar
l’existència de límits o normes en el comportament personal, en la relació amb
els altres i en quan components d’una col·lectivitat: família, veïnat,
societat,...
La disciplina aleshores,
requereix de la humilitat per acceptar que algú té la capacitat de posar límits
o normes: la llei moral, l’autoritat dels pares, les autoritat civils,... Per
altra banda requereix respecte a un mateix i als altres.
No és un pur sotmetiment a unes
normes de convivència i respecte, sinó valorar que existeixen. Ensenyar a
disciplinar-se és probablement un objectiu important en l’educació dels fills.
Ajudar a que siguin disciplinats afavorirà que siguin capaços de respectar les
pròpies conviccions i les dels altres.
A continuació donem resposta a
tres preguntes, orientant-les per a nens/nenes infants, però que es podrien
extrapolar, amb els canvis necessaris, a altres nivells educatius:
1-Per què els nens necessiten la
disciplina?
Per sentir-se segurs, i per
adquirir l’autocontrol necessari que els permeti governar la seva vida de
grans.
2-Com aconseguir-la?
Fixant uns límits, unes normes de
comportament i funcionament, pocs i clars, i sent ferms amb el seu compliment.
No amenaçant amb el que no es pot
complir: “Si no reculls les joguines, te les tiraré totes a les escombraries”.
No fent xantatges emocionals: “ja
no t’estimo...”. El nen s’ha de sentir estimat sempre encara que se’l tingui
que renyar.
3-Com l’exigim?
Davant una norma de funcionament
o una ordre concreta, el nen ha d’obeir. Si veiem que no podrem ferla complir
més val no posar-la.
Ajudar amb el nostre exemple:
“Anem a penjar els abrics, cada un al seu lloc: papà en el seu, i tu en el
teu”.
A vegades podem oferir la nostra
ajuda per tal que la compleixi, donant-li alternatives: “És l’hora de fer els
deures, vols fer-los sol o vols que la mamà estigui al teu costat?”.
Aplicar el que podríem anomenar
“conseqüències lògiques”. Ensenyar que els seus actes tenen conseqüències de
les que s’ha de responsabilitzar: “Si et cau l’aigua del vas tindràs que recollir-la”.
“Si no compleixes les normes establertes per veure la TV, demà no podràs veure
el programa infantil”.
Hi ha comportaments incorrectes
amb els que no es pot aplicar el que hem dit abans de les “conseqüències
lògiques”: rebequeries, mal comportament general,... Aleshores, la millor
tàctica serà imposar al nen un temps de reflexió, després d’haver-li raonat el
seu mal comportament. Temps en el que estarà apartat ajudant-lo, així, a
tranquil·litzar-lo i a pensar en com s’ha portat.
Conclusió
Adquirir autodisciplina (o
autocontrol) és important perquè permet aconseguir reptes que sense ella no es
podrien assolir. La disciplina no es valora per les coses que prohibeix sinó
per les que permet aconseguir. La disciplina no és solament posar límits sinó
educar la consciència de la necessitat dels límits, en allò personal i en el
respecte a la convivència en la comunitat en la que estem incorporats: la
família, el veïnat, la societat,...
Sense límits, tot val, i si tot
val no es pot viure. Podríem dir que si tot val estem a la selva, però no seria
del tot veritat perquè a la selva també existeixen límits.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada