L'autisme tecnològic

El Papa Francesc ens adverteix en el punt 278 de la "Amoris Laetitia", del perill que anomena "autisme tecnològic", i que amenaça seriosament la formació dels nostres infants i adolescents.

"... no es poden ignorar els riscos de les noves formes de comunicació per als nens i adolescents, que de vegades els converteixen en abúlics, desconnectats del món real. Aquest «autisme tecnològic» els exposa més fàcilment al parany dels que busquen entrar en la seva intimitat amb interessos egoistes."

Davant d'aquest autisme tecnològic, i al perill de desconnexió del món real que implica, s'ha de procurar que la vida del nen, de l'adolescent, estigui plena d'activitats divertides i estimulants del món real: més plenes de vida que les que proporciona la vida virtual .

Els pares han de reforçar les activitats reals sobre les virtuals: els esports, les excursions, el contacte amb la natura, l'aprenentatge d'algun instrument musical, l'adquisició de diferents habilitats (pintura, arranjaments domèstics, ...). És cert que requeriran més esforç i disciplina, però els ensenyarà que la vida real requereix d'aquestes actituds.

No es tracta simplement de prohibir o restringir l'ús de videoconsoles, jocs d'ordinador,... sinó de descobrir-los aquestes altres activitats que els situa en el món real. Els pares podran fins i tot jugar amb ells en algun d'aquests jocs virtuals però fent-los veure, deixant constància, que són diversions d'inferior rang -més de nens que d'adults- i que es valoren menys els èxits en elles que els que obtenen en el món real.

D'altra banda, les videoconsoles i els jocs d'ordinador, com qualsevol activitat d'oci, només es poden permetre quan s'hagin complert les obligacions i responsabilitats que tenen: estudi, encàrrecs, etc. Se'ls ha d'ajudar a organitzar i a distribuir-se l'horari de manera que no desatenguin les seves responsabilitats i a no perdre el temps amb elles.

El Papa Francesc quan, en el mateix punt, es refereix a les tecnologies de la comunicació, comença valorant positivament el seu bon ús:

"Quan són ben utilitzades poden ser útils per connectar els membres de la família tot i la distància. Els contactes poden ser freqüents i ajudar a resoldre dificultats. "

A continuació ens adverteix dels perills que es poden derivar:

"Però ha de quedar clar que no substitueixen ni reemplacen la necessitat del diàleg més personal i profund que requereix del contacte físic, o almenys de la veu de l'altra persona."

I posa exemples que ens concerneixen a tots:

"Sabem que de vegades aquests recursos allunyen en lloc d'acostar, com quan a l'hora del dinar cada un està concentrat en el seu telèfon mòbil, o com quan un dels cònjuges es queda adormit esperant a l'altre, que passa hores entretingut amb algun dispositiu electrònic. "

La comunicació personal en l'àmbit familiar no ha de quedar ofegada per un ús abusiu o impropi de les diverses tecnologies que dificulten la natural relació entre els seus membres i que és font d'enriquiment mutu.

Per això, el Papa Francesc aconsella tractar a nivell familiar unes normes bàsiques de convivència:

"En la família, també això ha de ser motiu de diàleg i d'acords, que permetin donar prioritat a la trobada dels seus membres sense caure en prohibicions irracionals."

El mòbil, internet, i les xarxes socials, són eines meravelloses que permeten una sèrie d'avantatges i possibilitats que fa uns anys semblaven impossibles, però exigeixen usar-les bé, amb prudència, sent conscients dels riscos que, així mateix, poden comportar.

La supervisió dels pares, en relació a l'ús que fan els seus fills d'aquestes eines, suposa certa dificultat per l'autonomia que aquestes eines comporten. Per això, sense descartar els mètodes de control i limitació que poden i han d'utilitzar, han d'incidir en la formació d'un criteri que els permeti fer-les servir bé. 

Més que mai, és important que adquireixin un bon criteri per discernir el que és bo del que és dolent. La formació en virtuts (prudència, fortalesa,...) també facilitarà el seguiment del bon criteri adquirit.