Virtuts: 17 - El sentit positiu de la castedat

              El sentit positiu de la castedat

Es possible que al sentir parlar de castedat algú ho identifiqui amb la repressió de tendències sexuals per part de suposades “supersticions religioses”. Res més lluny de la veritat. Es tracta de formar nens i nenes, nois i noies, joves, persones, ànimes sanes en cossos sans, que amb visió clara es respectin i es facin respectar, coneixedors del pla d’amor de Déu sobre ells i elles, i de les exigències que suposa la col·laboració a aquest pla.

Si en lloc de parlar del pla de Déu, ens limitéssim a parlar de l’ordre de la creació i el respecte que aquest ordre ens mereix, arribaríem possiblement a conclusions semblants sobre com viure la sexualitat, però ho tindríem més difícil: ens oblidaríem que Déu ofereix la seva ajuda a qui li demana a través de l’oració i els sagraments. Ajuda necessària, a causa de la nostra naturalesa ferida pel pecat d’origen. 

La persona humana implica una unitat d’ànima i cos, d’esperit i matèria, constituint una única naturalesa, una única persona. Això suposa estar lluny d’una concepció dualista de l’home que separa l’ànima del cos, l’esperit de la matèria, com si fossin dues realitats diferents, i lluny d’una concepció materialista que redueix l’home a la matèria negant-ne la transcendència.

De la unitat d’ànima i cos es desprèn la dignitat del cos humà. El cos humà, doncs, és part i, a la vegada, expressió de la persona creada a imatge i semblança de Déu. Es fruit del designi de Déu que el cos humà es manifesti en dues modalitats, masculina i femenina, que expressen les dues maneres de constituir-se la persona. “Va crear, doncs, Déu a l’ésser humà a imatge seva, a imatge de Déu el creà, home i dona els creà.”

L’educació de la virtut de la castedat consisteix en l’entrenament necessari per tal que el cos sigui sempre expressió i instrument de l’amor generós de l’ànima. Es tracta de dominar el cos per tal que no vagi cap al plaer immediat i egoista sinó que actuï amb espontaneïtat i naturalitat al servei de l’amor autèntic.

No hi ha res més important que l’amor, i com que hem d’estimar amb cos i ànima, no podem corrompre la integritat sexual del cos amb l’egoisme carnal. Seria corrompre l’instrument que tenim per expressar i realitzar l’amor.

A més, per l’íntima unitat de cos i ànima, la corrupció del cos arrastraria a la voluntat i al cor. L’egoisme es ficaria dins l’ànima. En la imaginació, en la memòria, s’aniria acumulant una manera egoista de viure el sexe, incapaç de considerar l’altre com a persona a qui estimar i lliurar-se, sinó com a objecte de plaer corporal o afectiu.

La castedat no consisteix en quelcom negatiu: “no miris”, “no facis”, “no desitgis”. La castedat té el sentit positiu d’ordenar les nostres forces i els  nostres instints cap a l’amor i el servei. Com una expressió de la temprança, implica domini de nosaltres mateixos, senyoriu que s’assoleix quan la persona no es deixa portar pel desig, el plaer o l’instint, sinó que governa la seva vida cap a un bé superior, aconseguint l’autodomini per no ser influït per l’ambient.

 Els pares, hauran d’ajudar els fills a aconseguir-ho:

-Des de petits s’haurà parlat de tot amb ells, creant un ambient de confiança que permeti que puguin preguntar tot allò que els inquieti o confongui.

-S’haurà d’haver ensenyat  a pensar amb el criteri suficient per contrarestar les informacions que els arribin i, davant els dubtes, recorreran a qui segur no els enganyarà: els seus pares.

-Se’ls haurà explicat en què consisteix la llibertat: elegir el bé amb la responsabilitat què comporta. Així evitaran les ocasions de perill, guardant els sentits, evitant veure segons quins programes de televisió, no participant en converses que rebaixen la dignitat de la persona, no assistint a segons quins espectacles, moderant la curiositat, sent sobris en el menjar i el beure.

-Se’ls haurà reforçat l’autoestima per tal que se sentin segurs i capaços d’anar a contracorrent, i així, no es deixaran arrossegar per respectes humans.

-Se’ls haurà ensenyat el sentit del pudor per tal que valorin i respectin la seva intimitat i la dels altres.