Educar: 8 - Educar en la llibertat
Educar en la llibertat
La persona
humana en quant es distingeix dels altres éssers de la creació es podria definir
com a: subjecte racional, lliure i capaç d’estimar. D’aquesta definició, potser el que resulta
més difícil d’explicar és el concepte de llibertat. Tots veiem que és important
educar per tal d’aconseguir que els nostres fills siguin lliures i capaços de
fer un bon ús de la seva llibertat. Però, què és la llibertat? En què
consisteix aquest do amb que Déu ha adornat a la persona humana.
Hi ha una
sèrie de formulacions simples, fins i tot en les definicions que podem trobar
en els diccionaris, que es fan servir habitualment i que no reflecteixen el que
és, en el fons, la llibertat.
Dos conceptes que es repeteixen
i que són simples reduccionismes, són:
-no estar subjecte,
subordinat o obligat en general a res, o concretament al domini d’altri, o al
d’unes normes, o en contra de la pròpia voluntat.
-facultat d’escollir,
de decidir, en general i, concretament, en l’obrar.
Tractaré de
explicar el perquè em semblen reduccionismes, encara que puguin tenir algun contingut del que és
la llibertat.
No és veritat
que no estiguem lligats a cap norma. L’home no és el seu propi autor d’ell
mateix. Per tant, descobrir la veritat sobre l’home suposa també adaptar-se a
aquesta veritat. I és precisament aquesta adaptació, la que ens farà lliures. L’última
raó del seu actuar no serà la seva voluntat, sinó l’adaptació a la veritat
sobre ell mateix. En el cas dels creients consisteix en conèixer i estimar la
voluntat de Déu per la persona humana en general i per cadascú en particular.
Tots sabem, a
més, que en la praxis diària estem sotmesos a obligacions, horaris de treball, lleis
civils,... que exercint la nostra llibertat complirem encara que ens costi.
Per altra
banda, pensar que l’únic exercici de la voluntat consisteix en elegir, entre
les diferents possibilitats, la que més ens convé, ens podria portar a pensar
que quan més siguin aquestes possibilitats, més lliures som. Per suposat que
s’han de prendre decisions de les que ens farem responsables, però no hem
d’identificar la llibertat, només, amb la capacitat d’elecció. Aquest falsa
relació porta fàcilment als joves a retardar qualsevol tipus de decisió que
comporti compromís, el matrimoni per exemple, perquè els compromisos redueixen
les possibilitats d’elecció. Però si no es prenen decisions amb compromís, no
es viu.
De fet l’home
al llarg de la seva vida no escull moltes coses. No escollim el nostre físic,
ni la nostra capacitat intel·lectual, no
hem escollit els nostres pares, ni on hem nascut, ni escollim els nostres
fills, ni els nostres nets, ni els marits o les esposes dels nostres fills i
filles, ni tantes i tantes coses,... I a mesura que ens anem fent més grans,
cada cop escollim menys coses perquè anem adquirint compromisos, i no per això
deixem de ser més lliures. Perquè la nostra llibertat es valorarà per la
resposta adequada que donem a la situacions que ens toca viure.
També exercim
la llibertat davant de situacions que no ens agraden, que no hem buscat i que
fins i tot ens fan patir i ens produeixen un gran sofriment. Davant d’elles
podem optar per la rebel·lió estèril o la resignació timorata. Però el que hem
de fer, és acceptar-les tal com venen, posant tot l’esforç per millorar-les, i
pensant que són voluntat de Déu.
De fet les
situacions que més ens fan créixer amb llibertat són aquelles que no dominem,
les que ens posen a prova. Del novel·lista rus Dostoievski és aquest frase:
“Només em fa por una cosa: no ser digne dels meus sofriments”, conscient que la
resposta a les situacions difícils són una oportunitat per demostrar la
dignitat de la persona en llibertat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada