Família: 20 La democràcia més petita
Però, la família necessita
govern?
Com tota comunitat que té un
objectiu i una missió a realitzar, les seves accions s’han d’orientar cap al
seu compliment. La família és una comunitat de persones d’ordre natural, unides
per l’amor i que té com a fi aconseguir que tots els seus membres creixin cap
la maduresa i millorin com a persones. El govern de la família ha de
possibilitar l’assoliment d’aquest objectiu, guiant-la i dirigint-la cap a ell.
Com s’ha de fer això?
Tenint cura de l’ambient familiar
i creant un clima d’estimació, confiança, comprensió i alegria que faciliti
aquesta millora personal. La manera com s’organitza la família: horaris,
costums, convivència, repartiment de tasques, vacances, etcètera, ha d’estar al
servei d’aquest objectiu.
La vida familiar no pot consistir
simplement en satisfer espontàniament unes necessitats immediates, sinó que ha
de tenir el seu propi argument en pro d’aquesta intencionalitat última. Ha
d’oferir projectes, il·lusions, objectius, tasques i motius que portin a
cadascú dels seus membres a progressar
més i més com a persones.
La mateixa família ha de
sentir-se responsable d’aquest govern que ha de basar-se en l’autoritat dels
pares , entesa com a servei, i en la participació activa dels fills en funció
de l’edat. És lògic que als pares els correspongui una responsabilitat
principal com a persones que ja han assolit una maduresa, però faran molt bé en
traspassar gradualment aquesta responsabilitat als fills. Ho faran en aspectes
molt materials: encàrrecs, petits serveis, col·laboració en tasques
concretes... però també en d’altres: demanat atenció per als més petits, exigint
i animant a col·laborar en l’ambient
familiar i en fer agradable la vida dels altres compartint alegries, i també
fent-los partícips de manera proporcionada de situacions difícils que es poden
travessar.
Aquesta participació activa i
responsable dels fills en la vida familiar i en els seus objectius serà la
millor manera d’assegurar futures famílies plenes de salut i vitalitat.
D’aquest govern en surt
beneficiada la família, però també tota la societat, com a primera escola d’humanitat i tolerància que és. Els valors
més propis de la democràcia s’aprenen en l’àmbit familiar. El respecte mutu, la
solidaritat, l’esperit de servei, el binomi llibertat-responsabilitat, la
convivència i la participació, per citar-ne alguns, tenen un lloc preferent en
la vida familiar.
Construïm doncs la democràcia més
genuïna en el si de la comunitat més petita: la família.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada