Família: 20 La democràcia més petita


Utilitzant la definició més clàssica de democràcia: govern del poble, pel poble i per al poble; a la família, la democràcia significarà el govern de la família, per la família i per a la família.

Però, la família necessita govern?

Com tota comunitat que té un objectiu i una missió a realitzar, les seves accions s’han d’orientar cap al seu compliment. La família és una comunitat de persones d’ordre natural, unides per l’amor i que té com a fi aconseguir que tots els seus membres creixin cap la maduresa i millorin com a persones. El govern de la família ha de possibilitar l’assoliment d’aquest objectiu, guiant-la  i dirigint-la cap a ell.

Com s’ha de fer això?

Tenint cura de l’ambient familiar i creant un clima d’estimació, confiança, comprensió i alegria que faciliti aquesta millora personal. La manera com s’organitza la família: horaris, costums, convivència, repartiment de tasques, vacances, etcètera, ha d’estar al servei d’aquest objectiu.

La vida familiar no pot consistir simplement en satisfer espontàniament unes necessitats immediates, sinó que ha de tenir el seu propi argument en pro d’aquesta intencionalitat última. Ha d’oferir projectes, il·lusions, objectius, tasques i motius que portin a cadascú dels seus membres  a progressar més i més com a persones.

La mateixa família ha de sentir-se responsable d’aquest govern que ha de basar-se en l’autoritat dels pares , entesa com a servei, i en la participació activa dels fills en funció de l’edat. És lògic que als pares els correspongui una responsabilitat principal com a persones que ja han assolit una maduresa, però faran molt bé en traspassar gradualment aquesta responsabilitat als fills. Ho faran en aspectes molt materials: encàrrecs, petits serveis, col·laboració en tasques concretes... però també en d’altres: demanat atenció per als més petits, exigint i animant  a col·laborar en l’ambient familiar i en fer agradable la vida dels altres compartint alegries, i també fent-los partícips de manera proporcionada de situacions difícils que es poden travessar.

Aquesta participació activa i responsable dels fills en la vida familiar i en els seus objectius serà la millor manera d’assegurar futures famílies plenes de salut i vitalitat.

D’aquest govern en surt beneficiada la família, però també tota la societat, com a primera escola  d’humanitat i tolerància que és. Els valors més propis de la democràcia s’aprenen en l’àmbit familiar. El respecte mutu, la solidaritat, l’esperit de servei, el binomi llibertat-responsabilitat, la convivència i la participació, per citar-ne alguns, tenen un lloc preferent en la vida familiar.

Construïm doncs la democràcia més genuïna en el si de la comunitat més petita: la família.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Eines: 12 Disciplina, una eina necessària

Històries de Betlem