Família 21: Cor de la societat

Dos idees permeten definir la família com a cor de la societat.

La primera perquè, com el cor en l’organisme, la família fa arribar el seu batec i el seu ritme a tota la societat, omplint de vida totes les institucions i organitzacions que s’hi donen.

Podríem dir que la societat i les seves institucions són el que les seves famílies són, perquè la família és l’àmbit vital per excel·lència. I ho és perquè la seva funció no es limita a una específica, com podria ser l’estudi, el treball, la diversió, els drets i deures cívics,... sinó que englobant-les d’alguna manera totes, la seva funció és la vida en els eu sentit més ampli: vivim i aprenem a viure en la família. D’aquí la importància i transcendència de la seva missió i la repercussió en tots els altres àmbits específics de la societat, i també, la importància que les famílies es conservin bé de salut i siguin el que han de ser. Protegir la família es reforçar la societat.

La segona idea està relacionada amb el sentit literari o figurat que atorga al cor la capacitat d’estimar.

La família com a comunitat basada en l’amor és la millor escola i font d’aquest amor que a través d’ella pot irradiar a tota la societat.

En un món necessitat de convivència pacífica, la família es converteix en principal protagonista de la construcció de la pau. És la pau i l’amor en les famílies que portarà la pau al món. L’home no pot viure sense estimar i en lloc com en la vida familiar pot aprendre a estimar i a donar-se generosament. Res mou tant a estimar com sentir-se estimat.

la família és una comunitat de persones on regna l’estimació gratuïta, desinteressada i generosa. L’estimació mútua dels esposos es perllonga en l’estimació als fills. En ella les persones s’estimen pel que són, no pel que valen, serveixen o són útils. La família ens l’estimem, no perquè sigui la millor, sinó perquè és la nostra. És un afecte resistent a la decepció, que no depèn del que es rep a canvi,  per tant és el més pur de tots els afectes.

Això converteix la família en una escola permanent d’amor. Quan desapareix l’estimació en el si de les famílies, quan desapareix la fidelitat entre els esposos, o la generositat davant els fills, la família es desfigura. Les conseqüències no es fan esperar: soledat per als adults; desemparament per als fills; per a tots, la vida es torna un territori inhòspit, angoixant, i desapareix la pau.

Al contrari, si la família es comporta com la comunitat d’amor que és, i en ella hi té lloc la comprensió, la tolerància, el tracte afectuós, el respecte i la solidaritat recíproca, tots els seus membres aprenen a conviure en pau i són capaços de transmetre aquesta convivència pacífica i harmònica a la societat.

Un bon desig serà que la família, cor de la societat, no deixi de bategar ben fort.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Eines: 12 Disciplina, una eina necessària

Històries de Betlem