Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

Conte de Nadal: El somni d'un arbre

Imatges
El somni d'un arbre (Part d'un conte d'un autor anònim traduït de l'anglès pel pare Jorge Rivero) "Hi havia una vegada, al cim d'una muntanya, un petit arbre que somiava en gran sobre el que el futur li podria oferir. El arbret mirant cap a les estrelles deia: "Jo vull guardar tresors. Vull estar ple d'or i de pedres precioses. Jo seré el cofre de tresors més bonic del món". Els anys van passar. Va ploure, va brillar el sol i el petit arbre es va convertir en un majestuós cedre. Un dia, un llenyataire va pujar al cim de la muntanya. Mirà l'arbre i va dir: "Quin arbre tan bonic!", I amb l'escomesa de la seva destral l'arbre va caure. "Ara em convertiran en un cofre bonic, tindré dins meu tresors meravellosos!", va pensar l'arbre.

Pares: 13 - Orientant la sexualitat

Imatges
Orientant la sexualitat Tractarem, a continuació, sobre la progressiva orientació que els pares han de donar als seus fills envers alguns aspectes concrets de la sexualitat. -En relació a l’origen de la vida els pares han de donar a conèixer la veritat de manera progressiva adaptada a l’edat, intel·ligència i temperament dels fills. El silenci o el misteri al voltant del tema pot causar greus deformacions: es pot veure el mal on no hi és, i no veure’l on hi és. Si no obtenen la informació dels pares, la buscaran i la podran rebre de manera incompleta, barroera i deshonesta. Per altra banda s’ha d’evitar donar explicacions falses (París, cigonyes, etc.) perquè a la llarga poden ser causa de pèrdua de confiança en els pares. S’haurà d’utilitzar, amb molta naturalitat, un llenguatge senzill i clar amb paraules d’ús habitual en l’entorn familiar. Potser s’haurà de revisar els llibres de ciències naturals dels diferents nivells per saber què diuen sobre aquest tema, i com ho diu

Pares: 12 - Educació sexual,... quina?

Imatges
  Educació sexual,... quina? Fa anys semblava que la bona educació suposava no parlar de sexualitat. De fet molts pares no en parlaven, o en parlaven poc. Avui, sembla que això ha canviat: una certa educació sexual  agafa protagonisme en alguns ambients. D’una certa por a parlar de sexualitat, s’ha passat a creure en la necessitat d’una informació sofisticada i quan més detallada millor. Una de les raons per la qual els pares han d’intervenir en l’educació de la sexualitat és perquè s’entén, en molts àmbits, malament, com una educació dirigida  a la promoció de l’anomenat “sexe segur”, o s’entén en termes utilitaristes on les persones s’usen com si fossin coses. Una concepció hedonista suposa, també, que la finalitat de la sexualitat humana és el plaer. Els mitjans de comunicació, la publicitat, els mètodes anticonceptius reforcen aquesta idea. Per desgracia, alguns textos de ciències naturals tampoc ajuden massa: s’obliden freqüentment de la relació que la sexualitat

Virtuts: 16 - To humà

Imatges
                        To humà Entenem per to humà tot un seguit de petites coses i detalls en algunes virtuts que fan agradable el tracte i pressuposen el respecte en les relacions amb els altres. Inclou diversos aspectes com la cordialitat, la amabilitat, el bon gust en la parla i en els temes de conversa, la manera digne de presentar-se i de vestir, la manera de comportar-se a la taula i en el joc, detalls de petits serveis, detalls de senzillesa i naturalitat, el tenir cura de les coses materials, etc. És quelcom que s’aprèn fonamentalment en l’àmbit familiar, però s’aprecia i agraeix quan està present en altres ambients com a l’escola, en el treball, en l’esbarjo, en l’esport,... fins i tot pel carrer, en els llocs públics, en els comerços, en les relacions de veïnatge... Ambients en els que no sempre es viuen aquests detalls de to humà i que es troben a faltar. Ambients en els que sovint dominen les cares llargues, gestos antipàtics, respostes brusques, males paraule

Família: 15 - Famíla i televisió. Decàleg de funcionament.

Imatges
Familia i televisió. Decàleg de funcionament. Es proposen uns principis i pautes de funcionament en forma de decàleg per tal de considerar la possible conveniència de la seva aplicació. 1-Els pares no poden amagar o prohibir un mitjà present en les nostres vides com és la televisió, pels possibles perills o riscos que comporta . La televisió no és ni bona ni dolenta. El qualificatiu que es mereixerà estarà en funció de l'ús que es faci d' ella. 2-La família ha de considerar la riquesa de continguts que ofereixen alguns programes . Ens permeten conèixer altres països , altres cultures , ens informen , ens mostren les gestes esportives , ens descobreixen les meravelles de la naturalesa , les manifestacions artístiques , etc.

Família: 14 - Família i televisió. Impacte de les imatges.

Imatges
Família i televisió. L’impacte de les imatges. Les mares i pares de família es queixen sovint de la influència negativa de la televisió sobre els seus fills, i en fan responsables a les diferents cadenes pels programes que emeten. Tenen raó, però això no els exclou de la responsabilitat que tenen d’evitar aquesta influència negativa. Donar la culpa al televisor pot ser una actitud fàcil, còmode i inùtil. Abans de donar uns consells sobre la manera d’actuar davant la televisió en l’àmbit familiar, val la pena considerar un aspecte que potser no es té prou en compte i que és un factor important a l’hora de valorar la influència que la televisió pot tenir. Em refereixo a l’efecte de l’impacte de les imatges en l’espectador de televisió.  

Virtuts: 15 - Educar l'ordre

Imatges
         Educar l’ordre. Per tal que els membres d’una família s’hi trobin bé a la llar, hi ha dos aspectes materials que són importants: l’ordre i la neteja. Estan molt relacionats i podem considerar que la neteja es un aspecte més de l’ordre. Tindrem present que és una actitud que haurem de desenvolupar en els nostres fills anant, com sempre, per davant amb l’exemple. Una actitud, una virtut, que en facilitarà de moltes altres perquè permet desenvolupar el domini d’un mateix, suposa un cert sentit de sacrifici i obliga a lluitar contra la desídia i la negligència. L’ordre és una de les virtuts més important per al bon equilibri individual  i per a la bona harmonia de la vida en comú. A la llar i a la feina no es necessiten mares i pares de família, ni treballadors o treballadores, angoixats o angoixades per la manca d’organització i falta d’ordre, sinó persones organitzades i en sentit de l’ordre que siguin més eficaces amb menys esforç i que sàpiguen, també, administ

Pares: 11 - Motius per estudiar

Imatges
   Motius per estudiar             Expliquen  d’un personatge que visitava una ciutat del seu país, que en cridar-li l’atenció veure diversos dies seguits un jove tombat sobre la gespa, de li acostà i li va preguntar: -Tu, no estudies? El noi va continuar en la seva posició horitzontal i obrint un ull amb dificultat per veure qui li parlava, contestà: -No, per què haig de fer-ho? L’il·lustre senyor li digué: -Per ingressar més endavant a la universitat. -Per què?- va a tornar a dir el jove. -Per obtenir un títol. -Per què – va insistir indolentment el noi. -Per poder treballar. -Per què? -Per poder guanyar diners. -Per què? El personatge, perplex i una mica nerviós davant la reiterativa pregunta del noi, va respondre: -Doncs,... per poder comprar-te una casa... i moltes coses més. -Per què? – insistí de nou. -Perquè en la teva vellesa poder gaudir del que tens i descansar. El jove adolescent, sense mirar el seu interlocutor, va contestar donant

Pares: 10 - Una carta als pares.

Imatges
Una carta als pares L’he trobat amagada entre papers vells. És una carta anònima i imaginària d’un fill adreçada als seus pares que va aparèixer en alguna revista que no puc identificar. Adaptant-la   lleugerament,   m’he decidit a transcriure-la per si ens pot servir de reflexió. Diu així: Pares: -Tracteu-me amb la mateixa cordialitat amb què tracteu els vostres amics; que siguem família no vol dir que no puguem ser també amics. -No em doneu sempre ordres; si em demanéssiu les coses en lloc d’ordenar-me-les, les faria més de pressa i més de gust.

Objectius: 10 - Economia domèstica.

Imatges
         Economia domèstica Sovint em trobo amb gent que explica amb afecte algun detall viscut a la llar dels seus pares. Detalls que llavors no valoraven, o fins i tot els molestaven, però que ara, de grans, recorden amb agraïment, i consideren que els ha servit positivament en la seva vida. Són detalls que fan referència a aspectes diversos, que, a vegades, van acompanyats de paraules o frases curtes recordatòries, i que la insistència perseverant suposa l’adquisició d’un costum, un hàbit positiu que val per tota la vida. Ens centrarem amb els que fan referència   a l’economia domèstica. Estic segur que l’economia juga un paper important en les nostres llars. Si bé, hi ha unes decisions i responsabilitats que corresponen només als pares, també és veritat que en la tasca educativa que la família té, hi ha un seguit de detalls per ensenyar sobre aquest tema per tal de fer un bon ús de les coses i treure’n el màxim profit.

Virtuts: 14 - Un petit detall: la puntualitat.

Imatges
Un petit detall: la puntualitat. Quan parlem de detalls estem parlant, de fet, d’amor. La vida familiar ens exigirà, a vegades, deures molt seriosos que suposaran sacrificis importants, però normalment serà en els petits detalls de la vida quotidiana on demostrarem el nostre amor a la família, i així ho hem d’ensenyar als fills. Algunes coses poden semblar que no tenen gaire importància, perquè fer-les no suposen un gran esforç, però, no obstant això, si falten o no es viuen, es nota. Algunes, només obrint la porta d’una llar, altres no són tan evidents, però la seva absència o infravaloració provoca problemes constants. Entre aquestes últimes podem considerar el detall de la puntualitat: la cortesia dels reis, com algú l’ha anomenat.

Eines: 11 - L'esport com a eina educativa

Imatges
     L’esport com a eina educativa   L’adequada pràctica esportiva pot suposar una important eina educativa per la seva incidència en el desenvolupament personal i social: en el desenvolupament integral de la persona. La introducció des de la infància de l’activitat fisicoesportiva suposarà la continuïtat en adults i permetrà adquirir de més grans un estil de vida actiu, oposat al sedentari, que comportarà molts aspectes positius. Els efectes positius que la pràctica esportiva pot suposar incideixen en diversos aspectes:  -dimensió biològica: forma física, salut i prevenció de malalties. -dimensió psicològica: autoestima i personalitat. -dimensió social: capacitat de relació i de fomentar l’amistat, rendiment en el treball...          

Infància: 10 - La timidesa

Imatges
                       La timidesa Què és la timidesa? És una pertorbació de l’emotivitat que es manifesta com un fre que bloqueja el desenvolupament normal de la personalitat, entorpint la conducta i inhibint les facultats. El tímid està contínuament preocupat d’ell mateix. Però potser el que el defineix millor és la seva inseguretat davant els altres que li produeix un estat quasi permanent d’inquietud. Sent les mirades i les opinions dels altres sobre ell com una llosa que no el deixa manifestar-se com és, i això produeix una disminució del seu rendiment i eficàcia. El tímid s’imagina que tots el jutgen. No és amo absolut d’ell mateix. Actua segons les circumstàncies exteriors. Es desanima amb facilitat. No para d’observar-se per conèixer-se millor. Acostuma a ser introvertit i afeccionat a analitzar la seva pròpia intimitat, i això li suposa un inconvenient per posar en pràctica els seus desitjos. Pot resultar inadaptat i fins i tot infeliç.

Infància: 9 - Estimar ≠ Consentir

Imatges
             Estimar ≠ Consentir        Els nens, tant si tenen pocs mesos com si ja han complert alguns anys, necessiten de les expressions d’estimació del seus pares, que els abracin, els facin carícies i els donin petons i tota mena de manyagueries. És una veritable necessitat vital de la qual dependrà gran part del seu desenvolupament afectiu i psicològic. Correspon a la que tots, petits i grans, tenim de sentir-nos estimats. Però això no té res a veure amb el fet de consentir-lo.          Als pares, ens pot costar a vegades negar algun caprici als nostres fills. Com fer entendre a un nen de dos anys que el seu pare no vol invertir uns cèntims en unes llaminadures perquè vol educar-lo per al futur? I els pares, ho entenem fàcilment això? Què una llàgrima avui pugui suposar una font de serenitat i fortalesa al cap de pocs anys? També ens costa, però sabem que és així.

Actituds: 10 - El mirall i la finestra

Imatges
  El mirall i la finestra Un dia un mirall i una finestra van tenir el següent diàleg: -Quan algú es posa davant meu, es pot veure tal com és - deia el mirall. -Quan algú es posa davant meu, pot veure el que hi ha al món - replicà la finestra. -És més important la meva missió - va dir el mirall – a qui es posa davant meu, li facilito que pugui mirar-se i contemplar-se totes les   vegades que vulgui. -Jo li ofereixo molt més – va dir la finestra – pot veure a través meu el que passa fora, al carrer. Allò que no canvia: els arbres, les muntanyes,... i allò que canvia: els homes que passen, les flors,...

Actituds: 9 - Implicar-se

Imatges
                     Implicar-se Expliquen que un savi científic passejava un dia per una immensa platja deshabitada durant la marea baixa i veié, lluny d’on estava, com algú feia com una espècie de ball a la vora de l’aigua. S’hi va apropà i comprovà que era un noi jove que s’acotava per agafar alguna cosa   de la platja i ho llençava tan lluny com podia dins l’oceà. Al preguntar-li que feia, va respondre que recollia les estrelles de mar que s’havien quedat per culpa de la marea a la sorra i que per evitar que morissin les tornava a l’aigua. El savi científic va comentar-li que amb la quantitat d’estrelles de mar que s’havien quedat en aquella immensa platja, no tenia massa sentit el que feia. El jove per tota resposta, es va acotar per agafar-ne una altra i llençant-la al mar digué: per aquesta, sí té sentit. Diuen que el savi desconcertat per la resposta se’n va anar, però que al cap de poca estona va tornar i es va posar a ajudar al jove en aquella tasca.

Virtuts: 13 - L'audàcia

Imatges
                          L’audàcia Expliquen que, una vegada, van enviar un venedor a un país del tercer món a vendre sabates. Només baixar de l’avió va veure que en aquell país ningú portava sabates: tothom anava descalç. Va pensar: “aquí és impossible vendre sabates”, i se’n va entornar en el primer avió. L’empresa el va acomiadar de seguit. Van enviar un altre venedor que al comprovar que ningú portava sabates va pensar: “aquí puc vendre moltes sabates perquè ningú en té”. Efectivament al cap d’un cert temps va aconseguir que la gent d’aquell país valorés anar calçat i va vendre moltes sabates. Aquesta faula pot servir per parlar d’una virtut: l’audàcia, que li va faltar al primer venedor i que va permetre al segon aconseguir un objectiu que semblava impossible per al primer.

Eines: 10 - La llei de l'eco

Imatges
                    La llei de l’eco. Així com en el fenomen de l’eco, les muntanyes tornen el crit que tu mateix has emès, en les relacions interpersonals els altres també et tornen, amb petites diferències, el tracte que tu dónes. Per exemple: si felicites les festes de Nadal a moltes persones, rebràs normalment moltes felicitacions; si mai no oblides els aniversaris dels teus amics, és molt possible que no oblidin el teu; si vas per la vida amb cara alegre, trobaràs cares alegres...

Família: 13 - El Papa Francecs a les famílies (2ª part)

Imatges
El Papa Francesc a les famílies (2º part) Continuant l’escrit anterior, destaco dos paràgrafs més de les paraules dirigides pel papa Francesc a les famílies a Roma a finals d’octubre. 3 -“Todos sabemos que las familias, especialmente las más jóvenes, van con frecuencia “a la carrera” muy ocupados; pero ¿han pensado alguna vez que esta carrera puede ser también la carrera de la fe? … haciendo las cosas de todos los días, poniendo en todo la sal y la levadura de la fe”

Famíla: 12 - El Papa Francesc a les famílies (1º part)

Imatges
El Papa Francesc a les famílies ( 1ª part) En ocasió de la peregrinació de les famílies a Roma a finals d’octubre i amb motiu de l’Any de la Fe, el Papa Francesc va dirigir-se a les famílies reunides donant tot una sèrie de consells al voltant de la vida matrimonial i familiar. M’ha semblat oportú dedicar-li dues entrades del blog. Destaco quatre paràgrafs (dos avui i dos en un escrit proper) comentant breument el que em suggereixen, pensant en la vessant més educativa pròpia d’aquest blog. 1-…responde solo ¿Hay alegría en tu casar? ¿Hay alegría en tu familia? Den ustedes la respuesta. Queridas familias, ustedes lo saben bien: la verdadera alegría que se disfruta en familia no es algo superficial, no viene de las cosas, de las circunstancias favorables… la verdadera alegría viene de la armonía profunda entre las personas, que todos experimentan en su corazón y que nos hace sentir la belleza de estar juntos, de sostenerse mutuamente en el camino de la vida. A la base de esta