Virtuts: 13 - L'audàcia
L’audàcia
L’audàcia es aquella virtut que permet emprendre i
realitzar accions que poden semblar difícils i fins i tot impossibles, però que
la consideració serena de la realitat, contrastant possibilitats i riscos,
porta al convenciment de poder assolir el bé que es pretén amb aquelles
accions.
Expliquen que, una vegada, van enviar un venedor a un
país del tercer món a vendre sabates. Només baixar de l’avió va veure que en
aquell país ningú portava sabates: tothom anava descalç. Va pensar: “aquí és
impossible vendre sabates”, i se’n va entornar en el primer avió. L’empresa el
va acomiadar de seguit. Van enviar un altre venedor que al comprovar que ningú
portava sabates va pensar: “aquí puc vendre moltes sabates perquè ningú en té”.
Efectivament al cap d’un cert temps va aconseguir que la gent d’aquell país
valorés anar calçat i va vendre moltes sabates.
Aquesta faula pot servir per parlar d’una virtut:
l’audàcia, que li va faltar al primer venedor i que va permetre al segon
aconseguir un objectiu que semblava impossible per al primer.
L’audàcia,
definida així, comporta la valoració de dos aspectes:
-Valoració positiva del bé que es vol aconseguir.
-Valoració
positiva de les possibilitats (capacitats, qualitats, riscos, ajudes) per
aconseguir-ho.
L’audàcia necessita reconèixer el valor de l’objectiu que
es vol aconseguir. És vertadera virtut
quan porta a emprendre accions per tal d’aconseguir objectius que valguin la
pena, quan porta la persona a fer el be, ja sigui per ser millor ell com a
persona o per ajudar a millorar els altres. Quan més valuosa és l’empresa que
es desitja portar a terme en funció del fi últim de l’home, més gran és la
virtut de l’audàcia. És per això que trobarem exemples d’aquesta virtut en les
vides dels sants.
L’audàcia com a virtut requereix, per tant, tenir
present els valors que són realment importants per a la persona humana. En
l’educació d’aquesta virtut serà necessari ajudar a descobrir quins són en
l’escala de valors els primers, els més importants.
Per altra banda l’audàcia es recolza en la confiança
en les pròpies possibilitats de qui empren l’acció. Les persones poden fer,
moltes vegades, més i millor del que els pot semblar. La falsa prudència, la
mandra, la falta de confiança, ens auto limiten. Els pares han de desenvolupar
en el seus fills una adequada confiança en les seves capacitats i unes virtuts
que donin consistència al seu voler, a la seva voluntat. També convindrà ajudar
els fills a aprofundir i recolzar-se en aquella qualitat o capacitat que té més
innata o més adquirida, i que li
permetrà comprovar que es pot avançar en aquella però, per extensió, també en
altres. Una condició per l’audàcia dels fills serà saber que compten en l’ajuda
dels altres, dels pares.
Dos vicis extrems s’oposen a l’audàcia: la temeritat o
gosadia i la pusil·lanimitat o covardia.
La temeritat o gosadia pot ser-ho perquè el que es vol
aconseguir no sigui un bé, o perquè es sobrevalora les pròpies possibilitats. A
vegades es corren riscos, posant en perill la pròpia vida o la dels altres, per
motius molt frívols (conduccions temeràries per exemple). Aleshores no es pot
parlar de virtut sinó de vici.
La pusil·lanimitat o covardia ho és quan no és té
confiança en les possibilitats per aconseguir alguna cosa que es presenta com
un bé, o no es considera prou com un bé. És el cas del primer venedor: o no es
va veure capaç, o no va valorar com un bé per la gent d’aquell país el portar sabates.
La persona que no confia en les seves pròpies capacitats i qualitats pot
quedar-se sense emprendre cap acció que valgui la pena.
Es tasca dels pares ajudar els seus fills a descobrir
les seves capacitats que en alguna cosa serà superior a molts altres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada