Família: 14 - Família i televisió. Impacte de les imatges.

Família i televisió. L’impacte de les imatges.

Les mares i pares de família es queixen sovint de la influència negativa de la televisió sobre els seus fills, i en fan responsables a les diferents cadenes pels programes que emeten. Tenen raó, però això no els exclou de la responsabilitat que tenen d’evitar aquesta influència negativa. Donar la culpa al televisor pot ser una actitud fàcil, còmode i inùtil.

Abans de donar uns consells sobre la manera d’actuar davant la televisió en l’àmbit familiar, val la pena considerar un aspecte que potser no es té prou en compte i que és un factor important a l’hora de valorar la influència que la televisió pot tenir. Em refereixo a l’efecte de l’impacte de les imatges en l’espectador de televisió. 

Les imatges de la televisió per la velocitat amb que es transmeten, poden incidir en el cervell en el llindar de l’inconscient, en les emocions i en el sentiments, amb el perill que això suposa per la seva potencialitat seductora i la seva capacitat de connectar directament amb els desitjos, podent transferir valors i models de vida que des de la consciència, i des de la racionalitat i els arguments, rebutjaríem.

Si el consum d’imatges de la televisió es queda en les emocions que produeixen, tenim el perill de dissociar allò que és emocional del que és racional. Les emocions, passions, sentiments han de ser governades per la raó. Si no ho són, i ens deixem portar per elles, els nostres actes no seran propis de l’home racional i lliure.

Si el procés d’assimilació de valors no es fa des de la racionalitat sinó des de l’emotivitat, es poden donar greus inversions en la seva escala d’importància.El plaer, l’èxit, el poder, el diner,... poden pujar graons que no es mereixen.

Encara que tots estem sotmesos a aquest perill, són més vulnerables els infants i adolescents en procés d’educació perquè no han racionalitzat encara suficientment, la seva escala de valors. El que hauríem d’evitar és que un allau d’inputs emocionals, sense racionalitzar-los acabi construint en els fills un model de vida que no els hi desitgem.

Hauríem d’estar molt atents per no caure en la trampa del impactes emocionals de les imatges. Som capaços d’entendre i tenir arguments en contra de la violència, però podem quedar atrets per les imatges de extrema violència de moltes pel·lícules. I això ho podríem extrapolar a altres aspectes: sexe, vida fàcil, luxe... Molts estan d’acord en que alguns programes dels anomenats “escombraria” són impresentables, però l’audiència d’aquests programes és molt gran. I, per desgràcia, qui mana en les cadenes de televisió privades i també públiques és l’audiència: posa passions, emocions o sentimentalisme i assegures l’audiència.

Es veritat, que si les emocions o sentiments que despertessin les imatges estiguessin en la línia dels valors que volem proposar als fills, el problema no existiria, encara que faltaria la necessària reflexió per a la seva argumentació. El fet és, però, que sovint això no és així perquè no són els valors més nobles els que donen les imatges més impactants, sinó els que es dirigeixen als instints més baixos. 

Podríem pensar que la lectura d’uns certs llibres incideix també en les emocions i els sentiments, però hi ha dos aspectes clarament diferenciadors respecte a les imatges televisives. La lectura requereix un ritme de comprensió i reflexió que la celeritat de les imatges de televisió no permeten i, a més, la lectura s’escull i el que es veu per televisió s’improvisa bastant.

No es tracta d’enfrontar la cultura de l’imatge amb la de la lectura, però si d’advertir dels possibles efectes derivats del consum d’imatges.