Proveïdors de records

A "Els germans Karamazov", Dostoievski, al final de la seva obra, posa en boca del petit dels germans, Alioscha, les següents paraules:

"Sapigueu que no hi ha res més noble, més fort, més bo, més sa i més útil a la vida que un bon record, sobretot si procedeix de la infància, de la casa paterna. (...) un record sant conservat des de la infància, és potser la millor educació. Si es fa provisió d'aquests records per a tota la vida, s'està definitivament salvat. I fins i tot si no conservem al cor més que un bon record, pot servir un dia per salvar-nos. "

Tot i que el discurs de Alioscha va dirigit a nens, bé valen aquestes paraules perquè els pares reflexionem sobre elles.

Forma part de la missió dels pares ser proveïdors de bons records. Ens hauríem de preguntar quins records d'infància hem deixat, o estem deixant en els nostres fills, i quins els serviran positivament per quan siguin grans. Hem de plantejar-nos si sabem donar-los una bona provisió de bons records.

Si tenim ja fills grans podem preguntar-los quins records guarden. Jo ho he fet, amb la idea de recaptar ajuda per escriure aquest article. M'he aventurat a preguntar per WhatsApp als meus nou fills, entre 35 i 48 anys, quins records positius guarden de la infància o adolescència, dels seus pares o de l'entorn familiar, i que els hagin servit.

Passo a treure algunes conclusions de les seves respostes.

-Els seus records són concrets. Activitats concretes en família, o particulars amb cada fill. No cal esperar que recordin com hem fomentat l'hàbit de treball, de sobrietat, de fortalesa, ... Recorden fets concrets que poden haver influït en alguna d'aquestes virtuts, però hem de ser conscients que els fills aprenen a través de fets concrets que realitzem en família, o amb cadascun dels nostres fills en particular. És potser una bajanada recordar-ho, però de vegades oblidem que l'abstracte necessita de fets concrets viscuts amb coherència.

-Aquests records són moltes vegades detalls que els pares som incapaços de recordar però que van quedar gravats en la seva memòria per sempre. Això fa pensar la importància que pot tenir qualsevol cosa de les que diem o fem.

-Les activitats familiars que recorden són diverses i no gaire coincidents. El que posa de manifest la diferent sensibilitat dels nostres fills. No hauríem d'oblidar-ho, procurant cobrir diferents aspectes: esport, cultura, natura, ...

-Recorden algunes situacions o activitats extraordinàries, però sobretot activitats senzilles que es van convertir per a ells en extraordinàries i de les que guarden un record entranyable. Es tracta, doncs en gran manera, de saber fer important allò senzill i extraordinari l'ordinari: l'aperitiu del diumenge, la visita dels avis, excursions en dissabte, els diumenges al matí al llit dels seus pares, sortir en bicicleta amb un d’ells, ...

-No recorden ni allò més car, ni allò més sofisticat, sinó allò més divertit (que de vegades va acompanyat amb una certa escassetat de mitjans), perquè per passar-ho bé no es necessita molt, es necessiten ganes de passar-ho bé. També recorden allò que va suposar certa dificultat o fins i tot cert perill, o aquell disgust o enuig superat amb l'afecte mutu entre pares i fills ...

-Especial rellevància té aquell record d'ell o ella només amb els pares, o només amb la seva mare o amb el pare. En una família nombrosa és important proveir de records en els què el fill se sent únic, tenint el seu moment especial. És important el tracte personal amb cadascun dels nostres fills i proveir de records concrets per a això. Una de les nostres filles recordava les postres del primer sopar d'aniversari, d'ella sola amb els seus pares!

Plantejar-se com proveir de bons records pot portar-nos a pensar que hem de planificar-los, i efectivament alguna cosa caldrà pensar, però insisteixo: més que veure quina novetat podem fer, es tracta de veure que el que fem tingui un valor de novetat.

Pensem que "cada dia de les nostres vides fem dipòsits en els bancs de memòria dels nostres fills" (Charles R. Swindoll).


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.