Conte de Nadal: El somni d'un arbre

Escrita per -
El somni d'un arbre

(Part d'un conte d'un autor anònim traduït de l'anglès pel pare Jorge Rivero)

"Hi havia una vegada, al cim d'una muntanya, un petit arbre que somiava en gran sobre el que el futur li podria oferir.

El arbret mirant cap a les estrelles deia: "Jo vull guardar tresors. Vull estar ple d'or i de pedres precioses. Jo seré el cofre de tresors més bonic del món".

Els anys van passar. Va ploure, va brillar el sol i el petit arbre es va convertir en un majestuós cedre. Un dia, un llenyataire va pujar al cim de la muntanya. Mirà l'arbre i va dir: "Quin arbre tan bonic!", I amb l'escomesa de la seva destral l'arbre va caure. "Ara em convertiran en un cofre bonic, tindré dins meu tresors meravellosos!", va pensar l'arbre.


Es va emocionar quan el llenyataire el va portar al taller, però aviat li va venir la tristesa. El fuster el va convertir en un pobre pessebre per alimentar les bèsties. Aquell arbre no va ser cobert amb or, ni va contenir pedres precioses. Només contenia pastura per animals.

Va passar el temps. Una nit, va brillar sobre l'arbre la llum d'una estrella daurada. Una jove va posar el seu fill acabat de néixer en aquell humil pessebre. "Jo voldria haver-li construït un bell bressol", li va dir el seu espòs... La mare li va estrènyer la mà i va somriure mentre la llum de l'estrella il·luminava la tosca fusta del pessebre i el nen que plàcidament dormia sobre la palla. "El pessebre és bonic" va dir ella. Tot d'una, l'arbre va comprendre que contenia el tresor més gran de l'univers."

A vegades els nostres somnis poden ser com els de l'arbre. Ambicionem èxits, forgem plans, tenim esperances, grans o petites, de vegades lluny de la nostra pròpia realitat. Moltes vegades ho ocupen tot i no deixen lloc a altres esperances. Però quan aquestes aspiracions fracassen, o no es compleixen com haguéssim desitjat, o es compleixen, però ens adonem que no acaben d'omplir la nostra vida, llavors "es veu clarament que allò, en realitat, no ho era tot. És clar que l'home necessita una esperança que vagi més enllà. És evident que només pot acontentar-se amb quelcom infinit, quelcom que serà sempre més del que mai podrà aconseguir (...). Aquesta gran esperança només pot ser Déu, que abraça l'univers i que ens pot proposar i donar el que nosaltres per si sols no podem assolir”.(1)

Que el nen Déu ompli les nostres vides d'esperança.

(1) Benet XVI, encíclica Spe Salvi, 30-XI-2007, n 30 i 31.

 Altres contes de Nadal podeu trobar-los en aquest blog a la pestanya "Temes" dins l'apartat "Altres": 
"Una decisió important" (desembre 2011); 
"Un ase amb molta sort" (desembre 2012); 
"L'almoina" (desembre 2013)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet