Pares: 12 - Educació sexual,... quina?

  Educació sexual,... quina?

Fa anys semblava que la bona educació suposava no parlar de sexualitat. De fet molts pares no en parlaven, o en parlaven poc. Avui, sembla que això ha canviat: una certa educació sexual  agafa protagonisme en alguns ambients. D’una certa por a parlar de sexualitat, s’ha passat a creure en la necessitat d’una informació sofisticada i quan més detallada millor.

Una de les raons per la qual els pares han d’intervenir en l’educació de la sexualitat és perquè s’entén, en molts àmbits, malament, com una educació dirigida  a la promoció de l’anomenat “sexe segur”, o s’entén en termes utilitaristes on les persones s’usen com si fossin coses. Una concepció hedonista suposa, també, que la finalitat de la sexualitat humana és el plaer. Els mitjans de comunicació, la publicitat, els mètodes anticonceptius reforcen aquesta idea. Per desgracia, alguns textos de ciències naturals tampoc ajuden massa: s’obliden freqüentment de la relació que la sexualitat té amb l’afectivitat, l’amor i la procreació. És per aquest motiu que els pares, avui, han d’intervenir: la sexualitat s’explica, sovint, malament.

No és exagerat dir que de la mateixa manera que la persona aprèn a respirar, menjar, caminar,...  espontàniament i en relació a la seva maduresa física, també aprèn de forma instintiva i paulatinament el que té relació amb la sexualitat. La qual cosa no vol dir que no s’hagi de parlar-ne amb els fills, perquè no hem de convertir en un tabú el que forma part de la nostra vida. El que no se’ls ha d’explicar és el seu mal ús. Se’ls ha d’explicar l’ús correcte segons el pla de Déu. L’educació que més necessiten, és per fer-se càrrec de la transcendència social, ètica i moral, de la sexualitat.  

Els pares, avui, han d’intervenir en relació a l’educació sexual per:

-avançar-se, vigilar i contrarestar altres fonts d’informació.

-emmarcar-la dins de l’ordre de la creació, o millor dit, dins el projecte que té Déu per a la persona humana.

-orientar les conductes.

-reforçar les virtuts necessàries per viure-la correctament.

L’educació, l’educació sexual també, es manifesta en dos vessants: coneixements, i enfortiment de la voluntat. S’ha d’explicar la veritat de la sexualitat i s’han d’orientar les conductes reforçant-ne les virtuts, perquè l’educació sexual no és una educació que es pot realitzar amb independència dels altres aspectes educatius.

Respecte a la veritat sobre la sexualitat, hem de donar a conèixer el meravellós pla de Déu. La sexualitat, a més de la seva funció procreativa, és, en la seva dimensió més elevada, l’expressió corporal de la nostra capacitat d’estimar, de lliurar-nos a una altra persona i rebre el seu lliurament. Això només és possible entre un home i una dona, o entre una persona i Déu. Per això l’educació de la sexualitat no és altre cosa que educació per a l’amor.

Al parlar de les virtuts que reforçaran la correcte conducta en relació a la sexualitat, hauríem de fer-ho especialment de la castedat i del pudor (en parlarem en un altre ocasió), i com que exigirà esforç i control de l’instint, necessitaran l’ajuda de la fortalesa per resistir i superar proves, de la temprança per dominar el desig, i de la prudència per evitar situacions. Però podríem anomenar altres virtuts com per exemple la laboriositat, generositat, humilitat, respecte, responsabilitat, alegria,... que també ajudaran.

L’educació és un procés únic perquè única és cada persona i en cada acte es projecta la personalitat sencera. Per això, l’educació de la sexualitat s’ha d’emmarcar dins la formació global de la persona.