Pares: 11 - Motius per estudiar

Escrita per -
   Motius per estudiar

            Expliquen  d’un personatge que visitava una ciutat del seu país, que en cridar-li l’atenció veure diversos dies seguits un jove tombat sobre la gespa, de li acostà i li va preguntar:
-Tu, no estudies?
El noi va continuar en la seva posició horitzontal i obrint un ull amb dificultat per veure qui li parlava, contestà:
-No, per què haig de fer-ho?
L’il·lustre senyor li digué:
-Per ingressar més endavant a la universitat.
-Per què?- va a tornar a dir el jove.
-Per obtenir un títol.
-Per què – va insistir indolentment el noi.
-Per poder treballar.
-Per què?
-Per poder guanyar diners.
-Per què?
El personatge, perplex i una mica nerviós davant la reiterativa pregunta del noi, va respondre:
-Doncs,... per poder comprar-te una casa... i moltes coses més.
-Per què? – insistí de nou.
-Perquè en la teva vellesa poder gaudir del que tens i descansar.
El jove adolescent, sense mirar el seu interlocutor, va contestar donant-li l’esquena i sense perdre l’horitzontalitat.
-Doncs,... és precisament el que estic fent ara, descansar.


            Com en el cas d’aquesta historieta, els grans a l’hora de donar motius per estudiar, abusem de la utilització de raons que no tenen a veure directament amb l’estudi. Diem: per tenir un treball segur, per guanyar més diners, per tenir èxit a la vida,... Però per un costat aquesta relació indirecta és difícil de garantir (potser ni ens la creiem) i per una altre banda, aquests motius o raons no enllacen amb les aspiracions nobles que un noi adolescent o un jove poden tenir.


            Un nen, una nena, al començament de la seva època escolar, s’aplica en el col·legi per incentius com rebre l’aprovació del mestre o dels seus pares, pel reconeixement social que suposa treure bones notes davant dels seu companys i, potser, pels premis o càstigs anunciats. Tots aquests incentius no tenen una relació directa amb l’acció d’estudiar, però la motiven, serveixen. També és veritat, però, que molts tenen des de petits, un impuls natural i espontani per aprendre.

            Despertar l’interès per aprendre és el camí més directe per motivar l’esforç necessari per estudiar. Els mestres i professors han de tenir aquest objectiu com el més important. A vegades, preocupats per desenvolupar tot el programa d’una assignatura, o per preparar l’examen, poden relegar aquesta primordial tasca, sacrificant la qualitat a la quantitat de l’aprenentatge. Hem d’ajudar a despertar l’interès per aprendre provocant el contacte directe amb la realitat que es vol fer conèixer, despertant la sorpresa i l’admiració davant les coses, transmetent la inquietud de conèixer-les millor.  D’aquesta manera convertirem l’estudi en un descobriment personal, en una activitat pròpia, en un treball amb sentit.


            Els pares també han de fomentar aquesta motivació directa valorant el saber, la cultura, la curiositat per les coses, sabent que els incentius que  podien servir quan eren petits han de substituir-se per motius més propis.

            Junt amb aquest valor de millora personal que suposa el saber, hem de d’anar despertant, també, el sentit de servei a la societat. Amb l’estudi el noi, la noia, s’ha està preparant per ser útil, per contribuir solidàriament al bé de la societat.

            Aprendre per servir és probablement el motiu més ferm i més sòlid que hauríem de tenir molt present a l’hora de motivar els joves per  a l’estudi.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet