dimecres, 1 de febrer de 2017

Transmetre la Fe

El Papa Francesc, al final del capítol setè de la "Amoris Laetitia", dedicat a l'educació dels fills, ens parla de la transmissió de la fe i ens diu:

"L'educació dels fills ha d'estar marcada per un camí de transmissió de la fe, que es dificulta per l'estil de vida actual, pels horaris de treball, per la complexitat del món d'avui on molts porten un ritme frenètic per poder sobreviure . "

Alhora que ens indica que l'educació de la fe ha d'estar present en els variats aspectes de l'educació dels fills, ens adverteix de les dificultats que comporta per als pares, donada l'agitació i pressa amb què es viu en la societat actual .

Però adverteix:

"No obstant això, la llar ha de seguir sent el lloc on s'ensenyi a percebre les raons i la bellesa de la fe, a resar i a servir al proïsme."

Si la millor escola per aprendre a viure és la família, perquè és l'àmbit vital per excel·lència, també ho serà per aprendre a viure les virtuts cristianes que regulen els actes i guien la conducta segons la raó i la fe. Virtuts que proporcionen facilitat, domini i goig per portar una vida moralment bona i disposen les potències de l'ésser humà per harmonitzar-les amb l'amor diví.

El Papa ens recorda:

"La fe és do de Déu, rebut en el baptisme, i no és el resultat d'una acció humana, però els pares són instruments de Déu per a la seva maduració i desenvolupament."

Com diu el Papa: "no som amos del do sinó els seus administradors curosos ... però el nostre afany creatiu és una ofrena que ens permet col·laborar amb la iniciativa de Déu"

Com administradors, podríem resumir els objectius educatius dels pares en dos grans camps d'acció: educar virtuts i ordenar els valors. Educar les virtuts perquè siguin capaços de fer el bé, i ordenar els valors perquè donin prioritat al que més importa, sent creatius en la manera de suggerir-los.

Sense oblidar, que l'exemple dels pares, en la transmissió de la fe, serà un factor decisiu en el procés de maduració, tal com assenyala el Papa:

"La transmissió de la fe suposa que els pares visquin l'experiència real de confiar en Déu, de buscar-ho, de necessitar-ho, ..."

L'exemple sempre, però en la transmissió de la fe en especial, és el bé més preuat que els fills poden rebre dels seus pares. Perquè sigui efectiu, ha de ser natural, lluny de qualsevol ficció i ha d'estar en la manera de fer habitual. No hem atreure l'atenció cap a ell, perquè, llavors, l'ostentació en què va embolicat, impedeix veure el seu veritable valor. Han de veure en els pares que la seva vida de fe no es queda en la necessària vida de pietat, sinó que els porta a lluitar per ser millors persones en la seva relació amb els altres. Els fills no necessiten pares perfectes sinó pares que lluiten per fer les coses una mica millor cada dia. L'exemple és una lliçó que s'ensenya millor quan no es pretén donar i serà la millor manera en què els pares es faran entendre pels seus fills.

El Papa Francesc ens dóna algunes pautes d’actuació:

“Els nens necessiten símbols, gestos, narracions. Els adolescents solen entrar en crisi amb l’autoritat i amb les normes, per la qual cosa convé estimular les seves pròpies experiències de fe i oferir-los testimonis lluminosos que s’imposin per la seva sola bellesa. Els pares que volen acompanyar la fe dels seus fills estan atents als seus canvis, perquè saben que l’experiència espiritual no s’imposa sinó que es proposa a la seva llibertat. “

Els hem de saber explicar que Déu creador ens vol com un Pare, que Jesús Déu es va fer home per salvar-nos del pecat, d'aquest pecat que afebleix la naturalesa humana per actuar correctament, que aquest Jesús va ressuscitar i està present en l'Eucaristia, i és el nostre amic disposat sempre a ajudar-nos i que el podem rebre i visitar al sagrari, que ens va donar a la seva mare, la Verge Maria, com a mare nostra, ... Hem de saber explicar-ho amb paraules senzilles, adequades a cada un i suggerint escenes per posar en pràctica l'amor als altres.

 També assenyala:

"És fonamental que els fills vegin d'una manera concreta que per als seus pares l'oració és realment important. Per això els moments de pregària en família i les expressions de la pietat popular poden tenir més força evangelitzadora que totes les catequesis i que tots els discursos."


A la família confiem en Déu i per tant ens dirigim a Ell per demanar la seva ajuda en moltes coses. Els pares, també, han de demanar llums a Déu per educar bé als seus fills. De vegades, serà més profitós parlar a Déu dels nostres fills que parlar als nostres fills de Déu. En tot cas cal parlar als nostres fills amb l'exemple més que amb paraules, encara que de vegades serà necessari també donar les raons del nostre comportament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada