Objectius: 8 - El valor de l'amistat en els fills - 2

El valor de l’amistat en els fills - 2

En l’article anterior vàrem anunciar alguns aspectes que quedaven pendents de tractar. Sense esgotar, ni molt menys, el tema, ens plantegem algunes coses més.

Els pares han d’assegurar-se de la conveniència d’una amistat, sense envair la intimitat del seu fill, però creant situacions atractives per conèixer els seus amics.  Si tenim les portes obertes de casa per tal que els fills portin els seus amics, podrem tenir ocasió de conèixer-los i saber com pensen i quins criteris tenen. Sempre hem de fer-los veure que una amistat és una ocasió per fer el bé a l’amic. Si no és així no és una vertadera amistat.

Sobre les invitacions d’amics a casa podríem donar alguns consells:

-Els fills han de consultar abans d’invitar un amic o amics, sobretot si es tracta d’una estada una mica llarga.

-A partir d’una certa edat (16?) es pot concedir llibertat en aquest tema però informant prèviament per evitar situacions no oportunes.

-Hem de demanar als fills que ens presentin l’amic o donar-nos l’oportunitat de saludar-lo.

-L’habitació o lloc on estan no ha d’estar amb la porta tancada.

-No permetre deixar desordenada l’habitació o saquejada la nevera.

-Els pares han d’aprofitar l’ocasió per conèixer els amics dels seus fills, evitant interrogatoris i mostrant envers ells una actitud de confiança i simpatia.

Si detectéssim una amistat que no ens sembla convenient hem de tenir present algunes coses:

-Primer evitar prejudicis i no deixar-nos portar per les aparences.

-No ser massa exigents en les qualitats  necessàries per ser un bon amic.

-Evitar simplificacions: no és necessàriament un bon amic perquè “ens cau bé”, o perquè treu bones notes, o perquè és de “bona família”... I a l’inrevés no és mal amic si...

-Un mal amic és el que actua habitualment en contra de les normes morals: males costums, conductes permissives,...

-És el que amb la seva influència origina un canvi d’actitud en el fill. Actitud que deixa de basar-se en criteris rectes.

-El problema es més gran quan hi ha dependència  respecte al mal amic.

Cóm hem d’actuar davant d’un mal amic?

-Primer posar els mitjans perquè el noi, la noia, ho descobreixin per ell mateixos amb preguntes relacionades sobre el comportament  del seu amic.

-Recolzant-se en altres persones (avis, tiets, professor, germà gran, un bon amic del fill,...) amb les que el fill hi tingui confiança.

Si no dóna resultat  podem fer dues coses:

-Prohibir la relació amb el mal amic i fer servir l’autoritat dels pares. Autoritat      que s’ha de fonamentar en la confiança i en l’amor.

-Seguir amb el “mal amic”, però fent-li veure que l’ha d’ajudar a millorar com a persona i com amic. És evident que aquest camí és més arriscat, però si surt bé és més enriquidor. S’hauria de demanar l’opinió d’altres persones per valorar si podrà el fill amb l’amic, o podrà l’amic amb el fill. En el segon cas s’ha de desestimar aquesta opció.

Un altre tema poden ser les visites o estades de caps de setmana a casa d’algun amic. Si no coneixem prou la família ens poden venir una sèrie d’inquietuds sobre els costums de l’altre família que poden ser diferents a la nostra: ús de televisió, videojocs,...; horaris; aniran a Missa el diumenge?; faran els deures?;  ...

No podem quedar-nos amb la inquietud. Una invitació d’aquest tipus ha de ser una ocasió per conèixer prèviament la família, si no la coneixem ja, i en algun cas per puntualitzar uns costums bàsics que ens agradarien que es respectessin. Evidentment, segons les edats del fills podrem actuar d’una o altra manera, però tinguem present que ens podem jugar molt en una estada d’un cap de setmana, si hi ha discrepàncies importants sobre la manera d’entendre algunes coses.

Encara quedarien alguns temes que no hem tractat: l’amistat pares-fills; l’amistat entre adolescents i joves de diferent sexe;  l’ús de mòbils i xarxes socials entre amics;... Potser ho farem en un altra ocasió.