Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

El valor de l’amistat en els fills.

L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,  amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.  

L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal.

Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent. 

Per això, hem de distingir l’amistat en les diferents etapes per veure com es desenvolupa progressivament. En la primera infància (parvulari) l’amistat d’un nen es valorarà per si juga o parla amb altres, si comparteix els seus interessos, si deixa les seves coses, si passa més temps amb uns que amb altres... En la segona infància es valorarà quin és el seu paper en el grup, si l’accepta i accepta el paper dels altres, si aprèn que pot donar i rebre del grup, si comparteix més activitats amb uns (amics), que distingeix dels altres (companys). En la pre-adolescència i adolescència pot començar a buscar amics més íntims amb qui confiar els seus problemes. La colla és important però sap diferenciar entre companys i amics. L’amistat l’entén més com a possibilitat de desfogar-se que com a deure d’aportar quelcom a la relació. En l’adolescència i joventut, a l’ampliar la seva activitat, més independent dels pares, anirà coneixent més persones que anomenarà “amics”, amb interessos comuns: estudi, esport, excursions,... A l’anar madurant distingirà la relació que implica un compromís.

El valor de l’amistat es reforça amb el conreu de virtuts com la generositat, que actua en favor d’altres persones de manera desinteressada; la senzillesa, que procura que el comportament habitual estigui d’acord amb les seves intencions íntimes; la lleialtat, que accepta els vincles implícits en la seva adhesió a altres; el pudor, que reconeix el valor de la intimitat i respecta la dels altres; la comprensió, la paciència, l’esperit de servei,...

Quan un fill té dificultats per tenir amics, els pares han de veure que el problema pot estar en el propi fill, i no tant per falta de capacitats, sinó per la manca de qualitats.

Aquestes dificultats poden venir: per la manca de les virtuts exposades anteriorment; per problemes de timidesa i inseguretat dels que s’haurien de analitzar les causes i posar-hi remei; en nens mimats o sobre protegits; per problemes de mal caràcter: nerviosos, agressius, inestables, manaires, apàtics,...; per excessiu orgull i amor propi que porta a donar massa importància a les opinions dels altres; per idealització de l’amistat, no tenint en compte que el millor amic té defectes,... Altres problemes poden venir per dificultats que no tenen a veure en las seves qualitats, i que s’haurà d’ajudar a superar-les: limitacions físiques específiques, adaptacions tardanes al grup, dificultats en la llengua,...

En quant a l’elecció dels amics, hem de tenir en compte que els fills escullen els qui els semblen més atractius. Aquest “atractiu” dependrà en gran part del què els pares han ensenyat com “atractiu” des de que són petits. Si els pares han centrat la seva atenció en la comoditat, benestar o diversió, els fills buscaran els seus amics entre els qui els hi proporcionin aquest valors relatius. Si s’ha intentat viure la generositat i la preocupació pels altres, els fills captaran aquest valor com a positiu i el buscaran entre els seus amics.

Els pares poden orientar el tipus d’activitat que realitzin els fills per tal de facilitar que puguin trobar persones aptes per ser bons amics: club d’estudiants de batxillerat, esplais parroquials, equips esportius,... També poden organitzar, amb famílies amigues, activitats atractives que responguin al desig d’aventura, d’interessos artístics, o la preocupació pels altres.

Ens queden coses per comentar: cóm conèixer els amics dels nostres fills, cóm actuar davant un mal amic, l’amistat pares-fills, l’amistat amb persones (adolescents, joves) d’altre sexe, ús de mòbils i xarxes socials entre amics, visites d’amics a casa, estades a cases d’amics,... Aspectes importants a considerar i que deixem per una propera ocasió.