Converses de sobretaula

           23 d’abril: dia del llibre. El món de la imatge i so, que es converteix moltes vegades en estrèpit, no ens deixa durant tot el nostre dia. El ràdio-despertador inicia amb nosaltres el dia. El ràdio-CD del cotxe agafa l’alternativa oferint notícies i música a un ritme frenètic, augmentat per la veu aguda de locutors entusiastes. Grans rètols anunciadors reclamen la nostra atenció animant-nos a comprar, consumir, viatjar o canviar de cotxe. Els titulars dels diaris, els anuncis de la televisió, les fotografies sensacionalistes d’algunes revistes, algunes escenes dels informatius, molts   dels debats televisius, algunes pel•lícules amb imatges a un ritme vertiginós, la Internet, el YouTube, el mòbil, els whatsApp... completen l’agitat quadre en el qual ens trobem tots. No sembla que hi hagi lloc per a la tranquil•litat o un moment de serenitat per una altre mitja de comunicació que no sigui el soroll i el movime...

        El paper dels avis Un amic m’explicava que en morir el seu pare va quedar sorprès de com els seus fills comentaven positivament, amb una barreja d’admiració i respecte, les coses de l’avi: com treballava, el que arribava a saber, el seu sentit de l’humor,… La sorpresa era en part justificada perquè, per motius de residencia distant, el contacte no havia estat, darrerament, gaire freqüent. I és que els avis, les avies, tenen una influencia educativa molt important sobre els seus nets. No sé quin secret comporta aquest salt generacional que fa que valors que els pares tenen dificultats per transmetre, els avis ho aconsegueixen més fàcilment. Allò que de pares a fills provoca sovint reaccions en contra, rebuig, polèmica o discussió, en canvi, s’accepta fàcilment i amb respecte dels avis.

El valor de l’amistat en els fills - 2 En l’article anterior vàrem anunciar alguns aspectes que quedaven pendents de tractar. Sense esgotar, ni molt menys, el tema, ens plantegem algunes coses més. Els pares han d’assegurar-se de la conveniència d’una amistat, sense envair la intimitat del seu fill, però creant situacions atractives per conèixer els seus amics.   Si tenim les portes obertes de casa per tal que els fills portin els seus amics, podrem tenir ocasió de conèixer-los i saber com pensen i quins criteris tenen. Sempre hem de fer-los veure que una amistat és una ocasió per fer el bé a l’amic. Si no és així no és una vertadera amistat.

El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  

Vint-i-set batalles importants Perquè els fills adquireixin hàbits bons és important començar ben aviat, de ben petits i aprofitar les moltes ocasions de la vida diària. Detalls petits que exigits amb constància, permetran l’adquisició de l’ordre, fortalesa, laboriositat, generositat, esperit de servei, diligència, responsabilitat,... que representaran un suport bàsic de la seva educació. No hi altra manera, o ho fem així o no ho els adquiriran. Per no quedar-nos en la teoria, dono una relació de quins podrien ser. Que ningú esperi res de nou. Són les coses de sempre, que, si ens les proposem de debò, poden servir per la seva formació. És senzill però no és fàcil perquè exigeix constància i, moltes vegades, anar al davant amb l’exemple. Som-hi doncs:

       Educar en la llibertat La persona humana en quant es distingeix dels altres éssers de la creació es podria definir com a: subjecte racional, lliure i capaç d’estimar.   D’aquesta definició, potser el que resulta més difícil d’explicar és el concepte de llibertat. Tots veiem que és important educar per tal d’aconseguir que els nostres fills siguin lliures i capaços de fer un bon ús de la seva llibertat. Però, què és la llibertat? En què consisteix aquest do amb que Déu ha adornat a la persona humana. Hi ha una sèrie de formulacions simples, fins i tot en les definicions que podem trobar en els diccionaris, que es fan servir habitualment i que no reflecteixen el que és, en el fons, la llibertat. Dos conceptes que es repeteixen i que són simples reduccionismes, són: -no estar subjecte, subordinat o obligat en general a res, o concretament al domini d’altri, o al d’unes normes, o en contra de la pròpia voluntat. -facultat d’escollir,...

                 Esperit de servei L’esperit de servei és connatural a la persona humana. Les persones volen servir, volen ser útils als altres, a la societat. Tenim l’experiència de que quan ens trobem en una població desconeguda i volem arribar a un determinat lloc, i busquem l’ajuda d’algú, és habitual que la persona a qui li demanem aquesta ajuda,   s’esforci donant-nos tota mena d’explicacions, assegurant-se que l’hem entès i , fins i tot, ens pot acompanyar un tros per tal   de orientar-nos completament. Sovint, dóna la sensació que aquella persona estava esperant que algú li demanés alguna cosa per poder-li ser útil, per servir.   Fa poc, un amic m’explicava com perdut en cotxe en una gran ciutat, estrangera i especialment complicada, un conductor d’un altre cotxe al qui li havia demanat com arribar al seu hotel, el va fer seguir-lo durant mitja hora fins deixar-lo a la po...

            Tots a taula Ha arribat a les meves mans el resum d’uns estudis fets a EEUU sobre la relació existent entre la presencia de sobrepès en nois i noies, amb la freqüència d’àpats fets en família. Es va observar una reducció del 15% del risc de sobrepès en els grups de nois i noies que menjaven en família sempre o quasi sempre. Aquest i altres estudis posen de manifest que promoure els àpats en família té una influència en la qualitat de la dieta i per tant en reduir el risc de sobrepès. El menjar en família s’associa amb un consum més gran de fruites, verdures, llet i cereals i una disminució de greixos, de begudes refrescants i de fregits. D’aquesta manera s’aconsegueix l’adquisició d’hàbits alimentaris bons, des de petits. Però la influència en els bons hàbits alimentaris i en el valor de la salut a través de la nutrició, no són els únics beneficis dels àpats familiars.

Un ase amb molta sort Havia estat tot el matí donant voltes al pou fent treballar la sínia. M’agrada aquesta feina. Sé que algú la pot trobar monòtona i pesada, però a mi no m’ho sembla. Quan estic concentrat en l’esforç que requereix, penso en el profit que se’n treu de l’aigua que puja pels catúfols. En Josep la fa arribar fins l’hort i els arbres fruiters que hi ha darrera la casa. La Maria la fa servir per cuinar, per rentar la roba i per regar les flors del jardí que amb la seva flaire alegren el meu treball. I quan és estiu i en Josep em frega el llom amb el raspall xop amb l’aigua fresca del pou, em sento molt a gust. Quan en Josep s’atansà a l’estable, va posar aquella manta damunt les meves costelles i començà a preparar les alforges, vaig comprendre que algun viatge important anàvem a emprendre. Sovint anem a pobles veïns a portar tot tipus d’estris que en Josep fa o repara, i carrega damunt meu, però aquell devia ser un viatge diferent. Ho notava pel seu posat. N...

                   Una regla d’or             Ho he vist escrit en algun lloc: “no parleu mai dels vostres fills davant seu. Si en parleu bé, correu el risc de fer-los vanitosos; si en parleu malament, els humiliareu perillosament ».             Em sembla una regla d’or. La naturalitat i la senzillesa han d’impregnar la relació entre pares i fills, i complir-la amb fidelitat pot ajudar a aconseguir-ho.