Eines: 7 - 23 d'abril: dia del llibre

Escrita per -

           23 d’abril: dia del llibre.
El món de la imatge i so, que es converteix moltes vegades en estrèpit, no ens deixa durant tot el nostre dia. El ràdio-despertador inicia amb nosaltres el dia. El ràdio-CD del cotxe agafa l’alternativa oferint notícies i música a un ritme frenètic, augmentat per la veu aguda de locutors entusiastes. Grans rètols anunciadors reclamen la nostra atenció animant-nos a comprar, consumir, viatjar o canviar de cotxe. Els titulars dels diaris, els anuncis de la televisió, les fotografies sensacionalistes d’algunes revistes, algunes escenes dels informatius, molts  dels debats televisius, algunes pel•lícules amb imatges a un ritme vertiginós, la Internet, el YouTube, el mòbil, els whatsApp... completen l’agitat quadre en el qual ens trobem tots. No sembla que hi hagi lloc per a la tranquil•litat o un moment de serenitat per una altre mitja de comunicació que no sigui el soroll i el moviment boig.

Però aquest moment de reflexió és cada cop més necessari. El llibre, un bon llibre, s’ofereix com un recurs per trobar-se amb un mateix, com un mitjà per créixer cap endins. Són moltes les raons per plantejar-se, com un important repte educatiu, fomentar des de petits el gust per la lectura: enriquiment del vocabulari i del llenguatge oral i escrit, exercitar la capacitat de reflexió, capacitat per l’estudi, esperit de descobridor i aventurer, interès per conèixer, divertiment serè,...

Ens dedicarem, doncs, a donar algunes recomanacions senzilles per fomentar-lo:
-Els contes orals, quan encara no saben llegir, poden ser una manera  d’iniciar el gust pels relats i narracions, que més endavant els pot portar a iniciar-se en la lectura de llibres senzills, i mica en mica anar agafant gust per la lectura.
-Quan comencen a llegir, es convenient buscar un temps i un lloc per llegir junts, introduint el costum de fer-ho, a ser possible, cada dia una estona. Si convé, mirant i comentant, junts amb ells, les il•lustracions. Un temps per la lectura cada dia!
-Si bé la lectura per un adult necessita solitud i silenci per tal que el llibre ens faci companyia. Els petits, en canvi, necessiten la presència dels pares.
-S’ha d’aconseguir que la lectura sigui una activitat divertida. S’ha de fer de manera que no ho vegin com una obligació o imposició dels pares o de l’escola. S’ha de preguntar i comentar amb ells les històries que llegeixen, mostrant el màxim d’interès.
-A més dels llibres de contes, altres recursos poden ajudar: notícies de diaris esportius, la publicitat en revistes, guies de turisme, receptes de cuina,... En aquestes coses poden veure la necessitat de la lectura i fomentar-ne la comprensió.
-L’exemple dels pares, com en tot, és essencial perquè els fills llegeixen. 
-Quan els fills són més grans, pares i fills poden llegir llibres comuns i compartir, així, les seves vivències de lectura. També serà convenient, informar-se convenientment per tal que els llibres siguin apropiats. Una manera aconsellable de fer-ho pot ser demanant ajuda a l’escola o, també, acudint, per exemple, a la web almudi.org que dóna una valoració moral i literària de llibres.

El dia del llibre, és un moment per veure quin temps dediquem a la lectura. I, també, què fem per fomentar-la en les nostres famílies i en el nostre entorn. Pensem que amb pocs minuts al dia, dedicats amb constància, es poden llegir molts llibres a l’any.
Si comptem les hores que dediquem a altres mitjans de comunicació, veurem que la lectura d’un llibre s’haurà de conformar en molt menys. I també comprovarem que, en canvi, ens donarà molt més.

Per acabar, un curtmetratge del meu nét Miquel en el que es pot comprovar l'abús excessiu que, a vegades, es fa d'algunes tècniques audiovisuals:


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet