Un dia familiar

Aquest article es publica gràcies a la insistència de la meva dona perquè expliqui el nostre dia familiar de Sant Esteve, en el qual ens vam reunir tots.

Som una família normal, potser més nombrosa del que és habitual, i que pretén, en aquestes festes, viure l'alegria del Nadal en família. Triem el dia de Sant Esteve (26 de desembre) perquè és més fàcil aconseguir que no hi falti ningú. Aquest any hem aconseguit reunir-nos tots (49). Podeu comptar-los.

La fotografia amb què s'inicia l'article és la de tota la família reunida a casa de la nostra filla gran. Havia anunciat, amb anterioritat, que ens la faríem, tots junts abans de dinar, pel que els pregava que fossin puntuals. Van complir. El meu gendre va anar a buscar un veí de confiança perquè ens fes la foto i després de diverses temptatives per col·locar-nos, comprovar que no faltés cap despistat i abans d'esgotar la seva paciència, ens en va fer diverses, entre les quals he escollit la present

Aquest any, hem de fer constar algunes noves incorporacions i alguna absència respecte a ocasions anteriors.

L'absència és la de la nostra tieta Lluïsa que va morir amb 98 anys pocs dies abans de Nadal. Cada any anàvem a buscar-la a casa seva a Barcelona amb l'ajuda d'algun dels néts grans i la traslladàvem a Igualada, per després a la tarda tornar-la a portar a casa seva. És el segon any que la meva mare tampoc està amb nosaltres. Va morir amb 99 anys. Totes dues passaven un dia feliç amb tots nosaltres cantant nadales, veient com els nostres néts recitaven o cantaven el que havien après a l'escola o a casa... Procuràvem, entre tots atendre-les al màxim. Els meus sogres i el meu pare havien mort fa més temps.

Les noves incorporacions són tres néts (dos nens i una nena) nascuts durant l'any 2016.

Per al dinar, dies abans i mitjançant el WhatsApp de la família, es van repartir les tasques i es van distribuir les aportacions culinàries que havien de realitzar cadascuna de les famílies. Tres lloms per al segon plat, amanides diverses, aperitiu per als petits, aperitiu per als més grans, altres complements, begudes, ... La meva dona s'encarrega cada any dels macarrons per als petits que acaben sol·licitant-los, els que sobren, els més grans. S'encarregava també d'un dels lloms però aquest any ho ha delegat en una filla sota el seu atent control. A canvi, hem aportat torrons i polvorons. L'únic exempt és el nostre fill sacerdot que ens va anunciar que portaria una benedicció per llepar-se els dits.

Ens vam distribuir en tres taules. A la cuina van dinar, abans, els més petits (13) sota l'atenta mirada dels seus pares. En una altra taula, al garatge, ho van fer els compresos entre 9 i 13 anys (11). I a la gran taula del menjador els adults amb els sis néts majors (25).

Abans de començar el menjar vaig repartir el tradicional calendari, que faig cada any i que permet recordar els aniversaris, sants, aniversaris de noces,... durant tot l'any. Unes 120 fotografies repartides entre la portada i els dotze mesos juntament amb els avisos corresponents faran que no se'ns oblidi cap efemèride. Aquest any també se l'han emportat els néts que estudien a la universitat i viuen en col·legis majors a Barcelona. En general van aprovar les fotografies que havia col·locat per a cada ocasió. Adjunto una fotografia de la portada i d'un dels mesos.

Una família ha anunciat que estan esperant el tercer fill, o sigui que l'any que ve podem ser 50, ... de moment. Serà el nét 31. Ho hem celebrat tots amb molta alegria; els seus dos fills tenen ja 9 i 12 anys.

A la tertúlia, després de concentrar els membres dispersos (uns jugant amb el gos, altres veient una pel·li, altres jugant al garatge, ... algun adult fumant al jardí ...) vam cantar unes nadales. A continuació els dos néts grans, que canten i toquen la guitarra, ajudats per les tres nétes grans que feien d'animadores, ens van oferir una mostra del seu art i van dedicar una cançó a una d'elles que compleix anys per Nadal. Després es va iniciar un concurs de nadales i poesies de Nadal en què van participar els més petits i algun adolescent. Tots es van esforçar per demostrar el que havien après (en algun cas es va esforçar més la mare que el propi participant) i tots van merèixer un premi consistent en una petita bossa de caramels. Un dels meus fills ens va sorprendre entonant una cançó russa que va ser corejada per la resta i també es va emportar una bossa de caramels. Intentàrem fer una "mannequin challenge" que va ser gravada, però que no m'atreveixo a adjuntar perquè va tenir alguna fallada per culpa dels més petits que no s'estaven quiets.

Vàrem parlar molt, vàrem conversar en grup, en grups més petits, cantàrem, alguns petits dormien, altres ploraven, ... fins que ens vam anar acomiadant. La meva dona ha estat afònica un parell de dies. Tots hem agraït als amfitrions l'haver disposat de la seva llar per albergar a tota la tribu.

Durant aquestes festes hem tingut altres trobades i activitats: visita a l'asil per cantar nadales, mostra dels pessebres per WhatsApp, nit de nadal i Missa del Gall, dinar de Nadal,... però sense estar junts els 49.

La nit de reis i el dinar del dia de reis també tindran el seu protagonisme.

Amb aquesta última fotografia en la qual apareixem la meva dona i jo amb els trenta néts amb edats compreses entre els vint anys el major i dos mesos la menor (els tres majors estudien ja a la universitat) ens acomiadem desitjant-los a tots vostès:

Un feliç any 2017!