dilluns, 21 de novembre de 2016

Capacitat d'esperar

En el punt 275 (capítol 7è) de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia el Papa Francesc  ens  parla d’educar la capacitat d’esperar: “En aquest temps, en què regnen l'ansietat i la pressa tecnològica, una tasca importantíssima de les famílies és educar per a la capacitat d'esperar.”

Hauríem d’ensenyar els fills que les coses que valen la pena no s’aconsegueixen a l’instant que es desitgen, sinó que necessiten, moltes vegades, molt de temps.

Segueix dient: “No es tracta de prohibir als nois que juguin amb els dispositius electrònics, sinó de trobar la manera de generar en ells la capacitat de diferenciar les diverses lògiques i de no aplicar la velocitat digital a tots els àmbits de la vida.”

Adquirir la maduresa requereix temps, i la velocitat digital possibilita que els nens aprenguin a un ritme vertiginós sense la intervenció dels adults, però aquest coneixement prematur d’algunes coses sense assimilar-les en profunditat i sense valorar les seves implicacions morals pot portar com a conseqüència que els nens es tornin més pragmàtics i menys idealistes.

Hi ha activitats que poden ajudar a desenvolupar aquest capacitat d’esperar perquè requereixen temps i esforç: aprendre a tocar un instrument musical; aprendre algun idioma; desenvolupar amb cert rigor alguna afició (pintura, fotografia,...);  fer alguna col·lecció (papallones, insectes,...); i, per suposat, algun pla de millora personal en algun aspecte de la seva formació.

Hi haurà situacions no agradables que vindran imposades però que també s’hauran d’aprofitar per tal que aprenguin a acceptar les molèsties i esperar amb il·lusió la seva solució: una malaltia llarga o una lesió que l’incapacita parcialment; la pèrdua d’alguna possessió que s’ha fet malbé (la bicicleta, l’ordinador,...); etc.

El Papa Francesc ens alerta: “Quan els nens o els adolescents no són educats per acceptar que algunes coses han d'esperar, esdevenen atropelladors, que sotmeten tot a la satisfacció de les seves necessitats immediates i creixen amb el vici del «vull i tinc». Aquest és un gran engany que no afavoreix la llibertat, sinó que la fa malaltissa.”.

A vegades, sembla que, per alguns, allò que no es pot aconseguir ràpidament, acaba tenint poca importància i no està present en la seva actuació. Es vol arribar lluny molt de presa i es busquen resultats immediats. Molts anuncis es basen en aquesta idea d’aconseguir-ho ràpid i fàcilment: aprendre un idioma, aprimar-se, perfums que asseguren l’èxit...

Hi ha diferents símptomes que podem detectar fàcilment i que són causa d’aquest no saber esperar: el nen que no suporta està a la banqueta quan juga el seu equip esportiu perquè no sap esperar la seva oportunitat; la constant atenció al mòbil, responent a l’instant a qualsevol dels seus reclams; alguns treballs escolars trets d’internet  amb un ràpid “tallar i enganxar”; nuviatges amb relacions prematurament íntimes; etc.

El Papa Francesc ens dóna el motiu per educar la capacitat d’esperar: “En canvi, quan s'educa per aprendre a posposar algunes coses i per esperar el moment adequat, s'ensenya el que és ser amo de si mateix, autònom davant els seus propis impulsos. Així, quan el nen experimenta que pot fer-se càrrec d’ell mateix, enriqueix la seva autoestima. A la vegada, l’ensenya a respectar la llibertat dels altres. ”

Els pares, a vegades, satisfan massa aviat els desitjos dels seus fills, sense adonar-se que, així, no els estan ajudant perquè no els preparen per fer un bon ús de la seva llibertat.

El Papa Francesc conclou aquest punt: “En una família sana, aquest aprenentatge es produeix de manera quotidiana per les exigències de la convivència.”

Efectivament en una família són habituals els moments i les circumstàncies amb els que s’ensenya a saber esperar, i en les que s’exercitaran, entre altres, dues virtuts importants: la temprança que permet el domini ferm i moderat de la raó sobre el desig; i la paciència que està relacionada en aquest saber esperar, perquè ajudarà a suportar les molèsties quan allò que es desitja tarda en arribar.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada