Pares: 5 - Una nova epidèmia

Una nova epidèmia

Se m’ha posat la pell de gallina en llegir aquesta notícia en una revista:

“Alerta tots els pares! S’apropa una nova epidèmia, tingueu molt de compte amb tots els nens, les probabilitats de contagi són altíssimes! No es tracta de polls al cap, sinó d’una cosa que pot ser molt més greu i amb unes conseqüències pitjors a llarg termini i, en alguns casos, fins i tot irreversibles. Es tracta, segons un article publicat per la revista de l’Acadèmia de Pediatra, d’un fenomen que devasta alguns territoris occidentals i corre el perill d’estendre’s. És la síndrome de l’emperador.”

Sembla que és la conseqüència d’una epidèmia anterior mal curada, potser per no haver-ne donat tota la importància que es mereixia: la síndrome del nen mimat. Al no posar-ne tots el mitjans necessaris per eradicar-la , ha anat evolucionant, agreujant-se els seus efectes fins a límits impensables en un primer moment, de manera que els pares dels fills que pateixen aquesta nova epidèmia es veuen incapaços de dominar-la.

Encara que la pateixen els fills, els portadors i transmissors de la malaltia han estat els pares. És per això que la major part dels estudis se centren en ells, en el tipus d’educació que donen als seus fills i en la forma de tractar-los.

Els estudiosos no s’han posat del tot d’acord amb la rel del problema. Si bé, està clar que la causa última i principal de l’epidèmia és la pèrdua d’autoritat dels pares, no acaben d’explicar-se com s’ha arribat a aquesta situació. Hi ha algunes teories que intenten explicar-ho. Resumim algunes de les que semblen més encertades.

-Ha hagut, en alguns casos i per diverses raons, com un remordiment per part dels pares envers la seva dedicació o atenció als fills, que ha fet que, durant les hores que passen amb ells, intentin com a més important que els fills es diverteixin i tot es faci al seu gust, entenent que aquesta és la seva funció fonamental. Aquesta compensació velada de temps i afectes ha portat a que els fills arribin a pensar que tot els hi és degut i a seguir exigint aquest privilegi.

-Alguns opinen que la veritable causa del problema ha estat que s’ha confós l’acció d’educar per la de protegir. Curiosa confusió, ja que educar consisteix en saber extraure, amb afecte i exigència, de dins la persona totes les seves capacitats i possibilitats perquè pugui fer el millor ús de la seva llibertat, i l’excessiu proteccionisme aconsegueix l’afecte contrari. El nen o la nena a qui li han fet tot i a qui li han resolt tots els problemes, pot acostumar-se a això i seguir-ho esperant dels altres.

-Per altra banda, en altres casos s’atribueix a que els pares no solament han consentit sinó fins i tot aplaudit les “gracietes” dels fills, encara que suposessin petites sortides de to, burles a altres persones,.. I ja se sap que algunes coses que comencen fent gràcia, poden acabar fent plorar.

-En canvi, altres pensen que algunes teories pedagògiques liberalitzadores de fa alguns anys han pogut tenir alguna cosa a veure. De moment, fins que no s’aclareixi, s’aconsella als pares, prudència per no deixar-se portar en l’educació dels seus fills per teories, tendències o modes.

-El materialisme – centrat en la simple utilitat de les coses i persones – i l’hedonisme – que refusa tot allò que no proporcioni plaer – i que són contradictoris amb valors essencials com la generositat, el servei als altres, la comprensió..., són altres causes que s’apunten com a determinants.

Estarem a temps d’evitar aquesta epidèmia en el nostre territori?