Adolescència: 3 - Parlem amb els fills?

Parlem amb els fills?

Mantenir el canal obert de la comunicació amb els nostres fills és absolutament necessari per a la tasca educativa que els pares tenim encomanada.

Els fills, quan arriben a una determinada edat, poden fer pagar bastant cares les seves confidències.

Recordo el que m’explicava un amic tot parlant de la seva filla gran: “Ara la nena està aprenent a tocar la guitarra” – em deia. “Molt bé! – l’animava – és un entreteniment formatiu que ocupa el temps lliure, desenvolupa el gust per la música, augmenta la sensibilitat...”. “Calla, calla – em feia desesperat davant la meva sorpresa – la toca tant malament!, i si es posa a cantar... encara ho espatlla més!”. Intentava consolar-lo dient-li: “Seria pitjor que toqués la trompeta... o el tambor...”. “Potser si – em replicava – però, ara, per acabar-ho d’arreglar ha agafat el costum de quan amb la meva dona ens hem anat a dormir, entra a la nostra habitació amb la guitarra, s’asseu a un extrem del llit i comença a tocar part del seu repertori...”. Em vaig quedar sense paraules de consol, però el meu amic va concloure somrient i satisfet: “Però si aconsegueixo dominar-me, i no li llenço la sabatilla pel cap, després de quatre o cinc cançons... li venen ganes de xerrar i ens ho explica tot”.

La comunicació amb els fills adolescents no és fàcil, però si algú em demanés consell li recomanaria dues pautes per iniciar i mantenir el diàleg amb ells: estar disponible i saber escoltar.

Com en l’exemple d’abans, la disponibilitat és fonamental. Perquè els fills poden escollir el moment menys oportú per explicar les seves coses. No ho faran quan nosaltres vulguem sinó quan ells vulguin. Si aleshores ens troben disponibles ho faran i, si no, haurem perdut una ocasió per, parlant de les seves coses, transmetre’ls criteris per ajudar-los en la seva educació.

Saber escoltar és, sobretot, interessar-se per la persona de l’altre, per les seves coses, i això exigeix baixar al seu terreny. Haurem d’interessar-nos per allò que són els elements de la seva vida: els estudis, els amics... la seva música.

Saber escoltar pot ser, a vegades, més difícil que preguntar o que opinar, però és més important perquè és previ a això altre. Saber escoltar no és sotmetre a un interrogatori propi d’un jutjat de guàrdia, a la nena que arriba a les onze del vespre. És estar atents als seus estats d’ànim per buscar el millor moment per encetar la conversa.

Disponibilitat i escoltar. Si la mamà esta nerviosa i el papà no té temps, es guardaran les seves confidències per uns altres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Eines: 12 Disciplina, una eina necessària

Família 21: Cor de la societat