Pares: 1-Dedicar temps als fills
Dedicar temps als fills
Ho hem observat bocabadats en alguna pel•lícula, ho hem llegit sorpresos en alguna novel•la d’època, d’aquestes que comencen amb una generació i acaben tres generacions després. Abans la gent de diners confiava quasi completament l’educació dels seus fills a una espècie de “mare mercenària”. Li deien noms diferents segons el gust o el costum cultural del moment: la “miss”, la ”mademoiselle”, la “fraülin”, la “institutriz”... A l’hora del desdejuni, la “fraülin” portava els nens a veure a la mare, la qual preguntava com s’havien portat el dia anterior (pregunta amb resposta pagada) i com havien passat la nit. El pare, amb la tassa de cafè als dits, aixecava la vista del diari i feia una correcció sobre la manera de vestir dels seus fills. Ràpidament la “fraülin” se’ls emportava perquè la mare pogués dedicar-se a acomiadar al marit que anava a la feina, i tot seguit, arreglar-se per passejar amb les amigues, anar de compres, prendre el te, dedicar-se a una labor benèfica o social, etcètera, durant la resta del dia.
- Els temps han canviat molt, això avui no passa! Els pares parlem més amb els fills i veiem clar que som els primers i principals educadors i els responsables de la seva formació. La mare no pot perdre el temps amb frivolitats i ningú no sap, com la mare, que és el què necessiten els seus fills, especialment durant els primers anys de la seva vida.
- Si, però... de vegades, tampoc no es té prou temps per estar amb ells.
- Bé, és clar, avui la mare treballa perquè té el dret de fer-ho, de tenir una vocació professional i, també, per necessitats econòmiques. S’ha d’ajudar a tirar la família endavant perquè la vida exigeix moltes despeses: s’ha de pagar la hipoteca, el cotxe, els electrodomèstics... I, a més a més, després de treballar s’ha d’anar a fer la compra i fer les tasques de casa...
- I el pare?
- El pare, sovint, arriba tard a casa perquè s’ha de complir bé amb la feina i assegurar el lloc de treball més que mai amb els temps que corren, o com es diu ara: amb el que està caient!
- I els nens, qui en té cura?
- Per això hi ha les guarderies, que compleixen una necessària funció social, i les escoles. I després de l’escola hi ha activitats: de tenis, d’anglès, de francès, d’alemany, d’informàtica, de dansa, de ballet, de taekwondo, de kàrate, de música... Totes aquestes activitats estan molt bé, perquè a més a més d’aprendre coses, es relacionen amb altres nens i... hem d’ensenyar-los aprofitar el temps lliure!
- Si, però... si tenen el temps tan ocupat, aprenen a utilitzar el temps lliure?... si no en tenen! A més a més... han d’estar amb els pares perquè...
- Bé, per això hi ha els caps de setmana, en que hi ha més temps per a tot. És clar que si ens descuidem... Els pares hem de sortir els dissabtes a la nit per mantenir les amistats - hi ha “cangurs” per atendre els nens -, els nens tenen activitats extraescolars, i a més a més hi ha la televisió i els videojocs que poden trencar, dins de casa, el diàleg amb els fills, i el pare potser ha de dedicar-se al seu “hobby”: bicicleta, moto, pesca... i no sempre els “hobbies” dels pares coincideixen amb els dels fills... però s’ha de compensar l’estrès de la feina d’alguna manera.
- I durant les vacances?
- Els nens estan de vacances però els pares no! Per això hi ha colònies, campaments... o més informàtica, o més anglès dins i fora de les nostres fronteres... I quan es coincideix és bo fer un viatge plegats encara que suposi una mica de sacrifici i anar una mica cansats, perquè s’ha de veure tot el possible per poder-ho explicar bé... o anar a un lloc d’estiueig en el qual, es veritat, no sempre hi ha la tranquil•litat suficient per a la convivència familiar necessària, però...
- Tot això està molt bé, però cal buscar el punt d’equilibri necessari perquè els fills han d’estar amb els pares, i els pares han de dedicar temps a estar amb els fills, perquè el més important no ho aprendran ni a la guarderia, ni a les classes d’idiomes, ni a la televisió... El més important, els valors fonamentals de la vida, els hem de transmetre els pares... si trobem temps per fer-ho.
Això avui, ahir i sempre.
Ho hem observat bocabadats en alguna pel•lícula, ho hem llegit sorpresos en alguna novel•la d’època, d’aquestes que comencen amb una generació i acaben tres generacions després. Abans la gent de diners confiava quasi completament l’educació dels seus fills a una espècie de “mare mercenària”. Li deien noms diferents segons el gust o el costum cultural del moment: la “miss”, la ”mademoiselle”, la “fraülin”, la “institutriz”... A l’hora del desdejuni, la “fraülin” portava els nens a veure a la mare, la qual preguntava com s’havien portat el dia anterior (pregunta amb resposta pagada) i com havien passat la nit. El pare, amb la tassa de cafè als dits, aixecava la vista del diari i feia una correcció sobre la manera de vestir dels seus fills. Ràpidament la “fraülin” se’ls emportava perquè la mare pogués dedicar-se a acomiadar al marit que anava a la feina, i tot seguit, arreglar-se per passejar amb les amigues, anar de compres, prendre el te, dedicar-se a una labor benèfica o social, etcètera, durant la resta del dia.
- Els temps han canviat molt, això avui no passa! Els pares parlem més amb els fills i veiem clar que som els primers i principals educadors i els responsables de la seva formació. La mare no pot perdre el temps amb frivolitats i ningú no sap, com la mare, que és el què necessiten els seus fills, especialment durant els primers anys de la seva vida.
- Si, però... de vegades, tampoc no es té prou temps per estar amb ells.
- Bé, és clar, avui la mare treballa perquè té el dret de fer-ho, de tenir una vocació professional i, també, per necessitats econòmiques. S’ha d’ajudar a tirar la família endavant perquè la vida exigeix moltes despeses: s’ha de pagar la hipoteca, el cotxe, els electrodomèstics... I, a més a més, després de treballar s’ha d’anar a fer la compra i fer les tasques de casa...
- I el pare?
- El pare, sovint, arriba tard a casa perquè s’ha de complir bé amb la feina i assegurar el lloc de treball més que mai amb els temps que corren, o com es diu ara: amb el que està caient!
- I els nens, qui en té cura?
- Per això hi ha les guarderies, que compleixen una necessària funció social, i les escoles. I després de l’escola hi ha activitats: de tenis, d’anglès, de francès, d’alemany, d’informàtica, de dansa, de ballet, de taekwondo, de kàrate, de música... Totes aquestes activitats estan molt bé, perquè a més a més d’aprendre coses, es relacionen amb altres nens i... hem d’ensenyar-los aprofitar el temps lliure!
- Si, però... si tenen el temps tan ocupat, aprenen a utilitzar el temps lliure?... si no en tenen! A més a més... han d’estar amb els pares perquè...
- Bé, per això hi ha els caps de setmana, en que hi ha més temps per a tot. És clar que si ens descuidem... Els pares hem de sortir els dissabtes a la nit per mantenir les amistats - hi ha “cangurs” per atendre els nens -, els nens tenen activitats extraescolars, i a més a més hi ha la televisió i els videojocs que poden trencar, dins de casa, el diàleg amb els fills, i el pare potser ha de dedicar-se al seu “hobby”: bicicleta, moto, pesca... i no sempre els “hobbies” dels pares coincideixen amb els dels fills... però s’ha de compensar l’estrès de la feina d’alguna manera.
- I durant les vacances?
- Els nens estan de vacances però els pares no! Per això hi ha colònies, campaments... o més informàtica, o més anglès dins i fora de les nostres fronteres... I quan es coincideix és bo fer un viatge plegats encara que suposi una mica de sacrifici i anar una mica cansats, perquè s’ha de veure tot el possible per poder-ho explicar bé... o anar a un lloc d’estiueig en el qual, es veritat, no sempre hi ha la tranquil•litat suficient per a la convivència familiar necessària, però...
- Tot això està molt bé, però cal buscar el punt d’equilibri necessari perquè els fills han d’estar amb els pares, i els pares han de dedicar temps a estar amb els fills, perquè el més important no ho aprendran ni a la guarderia, ni a les classes d’idiomes, ni a la televisió... El més important, els valors fonamentals de la vida, els hem de transmetre els pares... si trobem temps per fer-ho.
Això avui, ahir i sempre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada