Família: 1-El moment de la família

El moment de la família

Perquè: “El moment de la família”?

Perquè avui, especialment, els mals del món només els pot solucionar la família, l’anomenada família tradicional, o simplement la família.

La nostra societat reclama i exigeix un canvi radical, potser sense una massa clara consciència, però amb una certa angoixa. Ens trobem amb múltiples successos en els que s’evidencia una clara deshumanització en el tracte de les persones, en les relacions entre elles: violències, maltractaments, corrupció, un individualisme exacerbat ... gamberrismes col·lectius, i un llarg ventall de coses que ens fan exclamar: que està passant?

         En el procés de millora de la nostra societat hem de descobrir o redescobrir la importància de que cadascú es proposi la millora, en primer lloc, en la nostra pròpia llar.

Per això repeteixo el que hem sentit a dir tantes vegades: ¡la família és el negoci més important!

     
    Ho és pels pares de família, perquè el millor que poden fer, el servei millor que poden fer als seus fills i a la societat, és la correcta educació de la seva prole en el sí de la seva família.

         Ho és pel país, perquè dedicar esforços i ajudes a les famílies, serà una de les millors estratègies per la pròpia salut de la societat del país.

No sempre, però, s’entén a la pràctica així. Ni pels pares ni pels governants d’un país.

         ¡Pares!: el vostre treball ha de tenir com una principal finalitat el bon funcionament de la vostra família. Altres objectius: la pròpia realització personal en la feina, l’èxit, el poder, els diners, ... que si s'utilitzen bé no són dolents, han d’estar subordinats a ell, al bon funcionament de la vostra llar. És la nostra vocació: ¡tirar endavant una família!

         Governants!: a vegades sembla que alguns s’hagin plantejat com objectiu la destrucció de la família: divorci exprés, ideologia de gènere, avortament (ara en diuen: interrupció voluntària de l’embaràs), eutanàsia (ara en diuen: mort digne ), una educació sexual proposada que no promou, precisament, el valor de l’amor...

Perquè la família és tant important?

La hipòtesis per  defensar la seva importància és simple: Sense família no hi ha persona plena. Sense persona desapareix la societat civil com agrupació humana autèntica.

         El nexe que uneix la família amb la societat és la persona. La família dóna consistència, alimenta, educa a la persona (fills i pares), i la persona íntegra i feta forta en la família, fa íntegra i forta la societat.

La família esdevé la institució imprescindible perquè la persona arribi a ser-ho, afirmant i portant a plenitud la seva qualitat personal. La societat, per ser una societat humana i no una mera agregació informe d’individus, ha d’estar composta per persones íntegres, capaces d’establir entre si, en els àmbits tan diversos que formen l’entramat de la societat, relacions de veritat interpersonals, regides per l’amor i el servei als altres, i capaces de treballar pel bé comú.

La importància de la família en la construcció d’un món millor, ho va ensenyar Joan pau II al llarg del seu pontificat: en la seva encíclica “Familiaris consortio”, en la seva “Carta a les famílies”... i ho va formular de manera senzilla en dos expressions:

         “Qual és la família, tal es la nació, perquè tal es l’home”.

         “Família, sigues el que ets”.

Acabem amb unes recents paraules del Sant Pare Benet XVI a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona: “En la família, l’amor generós i indissoluble de un home y una dona és el marc eficaç y el fonament de la vida humana en la seva gestació, en el seu infantament, en el seu creixement i en seu final natural. Només on existeix l’amor i la fidelitat, neix i perdura la veritable llibertat”.

Si, ha arribat el moment de la família.