Eines: 12 Disciplina, una eina necessària

Disciplina, una eina necessària

Parlar de disciplina, avui, pot semblar anar a contracorrent.  Sovint sentim queixes de falta de disciplina en molts àmbits: a les escoles, a les famílies, al carrer,...

Encara que la paraula disciplina pot interpretar-se de diverses maneres i sovint pot tenir una connotació negativa degut a la necessitat de mantenir l’ordre amb sancions o càstigs, ens interessa, aquí, com a la capacitat de reconèixer i ser capaç d’acceptar l’existència de límits o normes en el comportament personal, en la relació amb els altres i en quan components d’una col·lectivitat: família, veïnat, societat,...

La disciplina aleshores, requereix de la humilitat per acceptar que algú té la capacitat de posar límits o normes: la llei moral, l’autoritat dels pares, les autoritat civils,... Per altra banda requereix respecte a un mateix i als altres.

No és un pur sotmetiment a unes normes de convivència i respecte, sinó valorar que existeixen. Ensenyar a disciplinar-se és probablement un objectiu important en l’educació dels fills. Ajudar a que siguin disciplinats afavorirà que siguin capaços de respectar les pròpies conviccions i les dels altres.

A continuació donem resposta a tres preguntes, orientant-les per a nens/nenes infants, però que es podrien extrapolar, amb els canvis necessaris, a altres nivells educatius:

1-Per què els nens necessiten la disciplina?

Per sentir-se segurs, i per adquirir l’autocontrol necessari que els permeti governar la seva vida de grans.

2-Com aconseguir-la?

En un entorn de confiança, en el que el nen se sent estimat. Amb elogis oportuns per tal de donar-los seguretat (autoestima) i creant un ambient positiu.

Fixant uns límits, unes normes de comportament i funcionament, pocs i clars, i sent ferms amb el seu compliment.

No amenaçant amb el que no es pot complir: “Si no reculls les joguines, te les tiraré totes a les escombraries”.

No fent xantatges emocionals: “ja no t’estimo...”. El nen s’ha de sentir estimat sempre encara que se’l tingui que renyar.

3-Com l’exigim?

Davant una norma de funcionament o una ordre concreta, el nen ha d’obeir. Si veiem que no podrem ferla complir més val no posar-la.

Ajudar amb el nostre exemple: “Anem a penjar els abrics, cada un al seu lloc: papà en el seu, i tu en el teu”.

A vegades podem oferir la nostra ajuda per tal que la compleixi, donant-li alternatives: “És l’hora de fer els deures, vols fer-los sol o vols que la mamà estigui al teu costat?”.

Podem fer petits pactes lògics per tal d’obtenir el que vol després de complir amb la seva responsabilitat: “Primer recull les joguines i després t’explico el conte”. Però no caure amb el xantatge: “Si deixes de molestar, et donaré un caramel”, podríem, així, ensenyar-li que per obtenir un caramel ha de molestar.

Aplicar el que podríem anomenar “conseqüències lògiques”. Ensenyar que els seus actes tenen conseqüències de les que s’ha de responsabilitzar: “Si et cau l’aigua del vas tindràs que recollir-la”. “Si no compleixes les normes establertes per veure la TV, demà no podràs veure el programa infantil”.

Hi ha comportaments incorrectes amb els que no es pot aplicar el que hem dit abans de les “conseqüències lògiques”: rebequeries, mal comportament general,... Aleshores, la millor tàctica serà imposar al nen un temps de reflexió, després d’haver-li raonat el seu mal comportament. Temps en el que estarà apartat ajudant-lo, així, a tranquil·litzar-lo i a pensar en com s’ha portat.

Conclusió

Adquirir autodisciplina (o autocontrol) és important perquè permet aconseguir reptes que sense ella no es podrien assolir. La disciplina no es valora per les coses que prohibeix sinó per les que permet aconseguir. La disciplina no és solament posar límits sinó educar la consciència de la necessitat dels límits, en allò personal i en el respecte a la convivència en la comunitat en la que estem incorporats: la família, el veïnat, la societat,...

Sense límits, tot val, i si tot val no es pot viure. Podríem dir que si tot val estem a la selva, però no seria del tot veritat perquè a la selva també existeixen límits.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Històries de Betlem

Rosa d'abril

Pares: 15 - Ensenyar a volar