Reflexions educatives basades en la meva experiència personal, familiar i professional. Hi trobareu uns 150 articles. En "Articles per temes" hi trobareu tots els publicats fins ara.
Adjunto un curtmetratge del meu nét Miquel sobre el deure que tenim de parar l'assetjament escolar. El seu títol: "You can stop bullying" (Tu pots parar el bullying)
Arrels i ales Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.” Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada. Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa? Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art. Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures ...
Conflicte generacional? Remenant per Internet he trobat diverses cites que feien referència a l’opinió dels adults envers els joves i adolescents, que va fer servir, en una conferència, un metge anglès. “A la nostra joventut li agrada el luxe i és mal educada, no fa cas a les autoritats i no té cap respecte per les persones de més edat. Els nostres fills són verdaderament uns tirans. No es posen dempeus quan una persona anciana entra. Contesten als seus pares i són simplement dolents.” - Sòcrates, uns 400 anys AC “ Si la joventut d’avui agafa demà el poder, no tinc cap esperança en el futur del meu país, perquè aquesta joventut és insuportable, desenfrenada, simplement horrible” - Hesíode 720 anys AC
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci... ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada