Educar: 9 - El senyor de les mosques

  El senyor de les mosques

La participació en un cine fòrum sobre la pel·lícula “El senyor de les mosques” de H. Hook (1990), m’ha suggerit una sèrie de reflexions que us proposo pel seu contingut educatiu.

La pel·lícula és una adaptació de la novel·la de W. Golding publicada l’any 1954, i que es considera tot un clàssic de la literatura anglesa de la postguerra. L’autor va rebre el premi Nobel de Literatura l’any 1983.

En síntesi la pel·lícula, fidel en els seus continguts bàsics a la novel·la, ens descriu com uns nens-adolescents (entre 7 i 12 anys) es troben com a conseqüència d’un accident, en una illa paradisíaca sense adults. Comencen organitzant-se amb l’esperança de ser rescatats, però aviat sorgeix l’individualisme, el desinterès pel bé comú, l’afany de poder localitzat en un d’ells, i van creixent les tensions fins arribar a situacions dramàtiques que no especifico més per si algun lector vol veure la pel·lícula o llegir la novel·la.

W. Golding amb la seva novel·la va voler donar una contundent resposta a la idea de que és la societat la qui fa malbé l’home. I una contundent resposta, també,  a la idea de que l’home és bo per naturalesa.

La situació que proposa la novel·la de Holding és exagerada i radicalitzada. De fet, és, en part, una al·legoria que ens permet reflexionar sobre la naturalesa i l’actuació de l’home.

És evident que no vivim en un món ideal. Pensar-ho és irreal perquè el que és real és la llibertat i, aquesta, sempre comporta la possibilitat d’equivocar-se.

Davant d’aquesta realitat pot haver-hi la temptació d’eliminar la llibertat. A pesar de l’absurd que això comporta, al llarg de la història s’ha intentat eliminar-la, amb resultats catastròfics. La literatura universal ha ironitzat aquests intents, com per exemple amb el món feliç de Huxley o el de la granja d’Orwell,... o de manera diferent en la novel·la (pel·lícula) que comentem.

La solució és que la llibertat sigui modelada per la veritat i, encara que pugui semblar una contradicció, que “l’obediència” a la veritat ens faci veritablement lliures. La llibertat sense estar modelada per la veritat és com un riu desbordat, és una llibertat sense nord.

La primera falta d’acord entre veritat i llibertat va tenir lloc al paradís d’Adam i Eva, i en patim les conseqüències. En l’home hi queda un ressò de la veritat, però té que esforçar-se per trobar-la. La busca és personal però, especialment, en els primers anys, requereix de l’adequada educació i aquesta, requereix de l’adequada autoritat.

I aquí, és on entra la tasca educativa dels pares.