Adolescència: 8 - Primeres sortides

                 Primeres sortides

Quan el fill arriba a una determinada edat, apareix l’anhel  per sortir de casa i trobar-se amb amics de la seva edat. Els pares es troben davant  d’una sèrie d’alternatives que els poden fer dubtar i preguntar-se quins límits o condicions han de posar o exigir. O bé quins consells han de donar per tal que un experiència  negativa no suposi perdre el que s’ha ensenyat fins ara, ans al contrari serveixi per enriquir i reafirmar la seva formació
Preguntes com: Té l’edat? Amb qui surt? On van? Quant temps? Quin horari? Entre setmana o només caps de setmana?... són algunes de les que hauran de respondre adequadament.

Si el fill és el gran, el primer que planteja aquest necessari anhel per sortir, pot trobar uns pares sense experiència que no saben si l’han d’animar a que surti o tot el contrari. Si els pares ja s’han trobat abans en la situació, poden tenir una experiència negativa per haver estat massa permissius i que els farà anar més en compte amb els límits o control que han d’imposar. Si l’experiència ha estat positiva, han de mantenir els principis que han fet servir, però tenint en compte que cada fill és diferent i necessita un marc de llibertat-control diferent.

A vegades, la preocupació dels pares és que tingui amics. Si aquesta preocupació és desproporcionada pot fer que promocionin sense necessitat les sortides que per altra banda el noi o la noia no sol·licita. Si un noi o una noia a questa edat té les condicions per ser un bon amic o amiga i ho és, i té amics a l’escola o a l’equip esportiu, o en alguna altra activitat... pot ser que en tingui prou amb els contactes que l‘activitat escolar o aquestes altres activitats li proporcionen per exercir l’amistat, i no necessita altres plantejaments de sortides.
Moltes d’aquestes sortides, a mini discoteques, al cine, ... tampoc es que proporcionin àmbits per fomentar massa l’amistat i poden proporcionar experiències no desitjades. Els adolescents no veuen dificultats ni problemes, i els pares tenim l’obligació d’advertir-los de com reaccionar davant situacions inesperades per tal que aprenguin a moure’s amb prudència  i ser cauts, per no caure en errors dels que més tard se’n poden penedir. Però els pares no han de convertir-se, només, en els qui eviten les ànsies de diversió dels seus fills. Volem que s`ho passin bé, però hem d’ajudar-los a controlar els seus actes i assumir amb responsabilitat les conseqüències que se’n deriven.
Les vacances d’estiu, segons on tenen lloc i amb el temps d’oci a vegades excessiu, poden ser una ocasió perquè l’adolescent vulgui provar nous ambients i noves emocions. El grau de llibertat que se’ls ha de donar ha de ser proporcional al seu grau de responsabilitat.

Es necessitaran, aleshores,  grans dosis d’autoritat i pensar que si estimem de veritat els nostres fills, l’exercici d’aquesta autoritat ens farà prendre, algunes vegades, decisions fermes i restrictives que potser seran motiu de disgustos per a tots, però que seran absolutament necessàries pel seu bé. Amb el pas del temps aquestes decisions, si han estat encertades, seran motiu de reconeixement per part dels fills.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Eines: 12 Disciplina, una eina necessària

Família 21: Cor de la societat