Objectius: 9 - Ensenyar a pensar

             Ensenyar a pensar

En un món en què un intens ritme de vida ens pot fer passar d’una activitat a una altra sense plantejar-nos gaire les raons; en què la tècnica ens permet utilitzar un televisor, un ordinador, un mòbil, un cotxe, sense entendre gaire com funcionen sinó només perquè serveixen; en què el consumisme materialista impulsat per la propaganda i la publicitat ens fa desitjar més i més coses; en un món com aquest en què vivim, fa falta un esforç especial per aconseguir que el pensar vagi per davant de l’actuar per tal que la nostra activitat tingui sentit, que entendre les coses vagi per davant d’utilitzar-les per tal d’usar-les millor, i que el l’ésser vagi per davant del posseir per no perdre la veritable identitat de l`home.

Pensar, entendre, ésser, vet aquí tres característiques fonamentals de l’home que no poden quedar subordinades a res, que han d’estar molt presents en l’acció educativa i que no han de quedar enrere.


Hem d’aconseguir que l’actuar nos sigui conseqüència d’unes circumstàncies externes que van portant o arrossegant a fer unes determinades coses, o que obeeixi a uns impulsos determinats (plaer, èxit social, posseir,...) que no procedeixen pròpiament de les facultats més nobles de l’home. Que els motius que moguin els nostres nois i noies no siguin, perquè està de moda, perquè tothom ho fa, o perquè hi van tots. Hem d’ajudar a formar persones amb criteri, que no es deixin portar fàcilment i que es moguin per iniciativa pròpia.

Hem d’animar-los a entendre les coses començant per allò més fonamental: el món, l’home, la seva història, la llengua que ens permet comunicar-nos, l’art en totes les seves manifestacions,... Hem d’ajudar-los a plantejar-se i resoldre aquelles preguntes fonamentals de la vida que no es poden deixar de formular: què som, perquè estem en aquest món, quins són els valors essencials, etc.

Hem d’ensenyar-los a pensar, a reflexionar, a analitzar les situacions en que ens trobem, a no caure en eslògans simples, a ser objectius en els judicis, a intentar comprendre els altres, a captar la realitat amb tota la seva complexitat, a buscar la veritat,... Han d’adquirir la capacitat de dialogar. Els pares han de trobar ocasions per parlar amb els seus fills i fomentar un diàleg coherent i ple de contingut sobre totes les coses.

L’especialització cada cop més gran dels estudis superiors i també de l’ensenyament secundari, amb un cert oblit de les humanitats, fa que junt amb les avantatges que es pretenen assolir, es corri el perill d’una dispersió de coneixements sense un fonament clar, sense una perspectiva amplia i sense saber, per tant, cap on anar.

Es fa necessari superar aquesta dispersió de coneixements i activitats i orientar-los cap a la unitat de la persona humana com ésser obert a la transcendència. Per això hem de formar els nois i noies perquè sense prescindir del cabdal d’informació i coneixements, siguin capaços de pensar a fons en el seu temps, compartint els seus problemes i comprometent-se a orientar vies de solució. Pe això, hauran de mantenir-se ferms en la resolució d’aprendre a pensar de manera rigorosa lliure i oberta, d’entendre els problemes del món i dels homes, de ser ells mateixos millors com a persones.

En el quefer educatiu, no es pot perdre de vista que junt amb l’allau de coneixements, informacions i tècniques que fan a l’home expert, eficient, informat o instruït, hem de saber donar la capacitat de pensar, de reflexionar, de contemplació entenedora del món i de millora personal que el faran més savi i més format per fer un món millor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills