Converses de sobretaula

Obeir a la primera “Obeir a la primera” és una consigna que utilitzen molts pares per tal d’incidir en l’obediència prompta dels seus fills petits i educar, així, aquesta virtut. Em serveix de títol per parlar de l’obediència. Tinc la sensació que parlar de la virtut de l’obediència no està de moda. A diferència d’altres virtuts que si ho estan: la sinceritat, la justícia, la responsabilitat,... l’obediència travessa una certa crisi de popularitat. Per alguns suposa la limitació de la llibertat, de la iniciativa, de la creativitat. Per altres, obeir és sotmetre’s a la voluntat d’un altre i això significa perdre la pròpia personalitat. Aquests dubtes han portat a que alguns pares afluixin en la seva exigència i permetin coses als seus fills que abans potser no es toleraven. I els nens són més desobedients. És una característica clara que es constata sovint en l’entorn familiar, escolar, social, ...

Una nova epidèmia Se m’ha posat la pell de gallina en llegir aquesta notícia en una revista: “Alerta tots els pares! S’apropa una nova epidèmia, tingueu molt de compte amb tots els nens, les probabilitats de contagi són altíssimes! No es tracta de polls al cap, sinó d’una cosa que pot ser molt més greu i amb unes conseqüències pitjors a llarg termini i, en alguns casos, fins i tot irreversibles. Es tracta, segons un article publicat per la revista de l’Acadèmia de Pediatra, d’un fenomen que devasta alguns territoris occidentals i corre el perill d’estendre’s. És la síndrome de l’emperador.” Sembla que és la conseqüència d’una epidèmia anterior mal curada, potser per no haver-ne donat tota la importància que es mereixia: la síndrome del nen mimat. Al no posar-ne tots el mitjans necessaris per eradicar-la , ha anat evolucionant, agreujant-se els seus efectes fins a límits impensables en un primer moment, de manera que els pares dels fills que pateixen aquesta nova epi...

Conflicte generacional? Remenant per Internet he trobat diverses cites que feien referència a l’opinió dels adults envers els joves i adolescents, que va fer servir, en una conferència, un metge anglès. “A la nostra joventut li agrada el luxe i és mal educada, no fa cas a les autoritats i no té cap respecte per les persones de més edat. Els nostres fills són verdaderament uns tirans. No es posen dempeus quan una persona anciana entra. Contesten als seus pares i són simplement dolents.” - Sòcrates, uns 400 anys AC “ Si la joventut d’avui agafa demà el poder, no tinc cap esperança en el futur del meu país, perquè aquesta joventut és insuportable, desenfrenada, simplement horrible” - Hesíode 720 anys AC

                         La fortalesa La virtut de la fortalesa assegura en les dificultats la fermesa i la constància en la recerca del bé. Resisteix les influències nocives, suporta les dificultats, supera els obstacles i es capaç d’entregar-se amb valentia per escometre grans empreses i per afrontar reptes i proves difícils. La fortalesa és l’actitud dels convençuts, la d’aquells que per un ideal que valgui la pena són capaços d’afrontar qualsevol risc i resistir el que faci falta. No ho és dels indiferents, dels que davant la vida adopten una actitud passiva, còmoda o mandrosa; dels que només fan que rebre, dels que s’ho troben tot fet, sense cap esforç.

Paciència! Mafalda es dirigeix a la seva mare i li diu: “Però mamà! Els fills no podem ser tan monstruosos, i rentar-nos i banyar-nos sense resistència! Els fills no podem ser tan degenerats, i menjar sense piular! Els fills no podem ser tan cruels, i portar-nos bé!... seria privar als nostres propis pares, de la seva font de treball més important”. Potser té raó. La missió fonamental dels pares és educar els nostres fills. I hem de fer-ho, precisament, perquè no neixen educats. És important tenir-ho present, especialment, quan volem parlar de la paciència, eina imprescindible en tota tasca educativa. La paciència suposa esperar quan convé i superar amb serenor les molèsties que poden sorgir.

                                                             Una decisió important  Feia molt fred. El rigor de l’hivern, recentment encetat, es deixava sentir amb més cruesa que altres anys. Sortia de la feina i anava cap a casa. Caminava capficat en les seves coses, en els seus problemes. El cotxe que li agradaria i volia comprar, un model confortable i ràpid, costava un pèl més del que podia gastar en aquest moment. No podia arribar-hi a tot. Feia poc havien canviat els mobles de la sala d’estar i s’havia comprat un equip de música de qualitat. No volia embolicar-se amb crèdits, ja en tenia prou amb la hipoteca de la casa. Una casa que era l’enveja de molts coneguts seus. La dona, però, ja li havia anunciat que volia fer obres a la cuina. Hauria, també, d...

El Nadal per a la família El Nadal és per a la família una font inesgotable d’ensenyances que hem de saber valorar i aprofitar. Per als cristians el pessebre no és un objecte decoratiu en les nostres llars o una joguina per als infants, sinó un lloc privilegiat on podem aprendre la senzillesa, la humilitat, el despreniment, l’entrega, l’alegria, la generositat, la pau, l’estimació profunda. Tots ells, aspectes imprescindibles perquè l’àmbit familiar exerceixi la fonamental tasca educativa que li correspon. Però el Nadal es repeteix cada any amb algunes característiques semblants a les que succeïren fa uns dos mils anys. Llavors, no va haver-hi lloc per al naixement del nen Jesús ni a les cases de Betlem ni a la posada on Josep va anar a demanar refugi. Avui, pot ser que també en algunes llars, plenes d’arbres lluminosos, de papa-noels, de tions i de serpentines de purpurina, no hi hagi tampoc un lloc per al veritable Nadal.

No em ve de gust… Venir o no venir de gust no pot ser la raó per fer les coses. Ho hem d’ensenyar als nostres fills i explicar-ho bé, perquè sinó serà difícil que avui ajudin a casa o estudiïn, i que demà sàpiguen fer front a les dificultats. Els ho haurem de fer veure amb exemples. Darrera l’èxit d’aquell esportista d’elit hi ha molt sacrifici i dedicació. Anant amb bicicleta només quan ve de gust no es guanyen els Tours de França. Estudiant només quan ve de gust no s’arriba gaire lluny en els estudis. Fins i tot en els matrimonis que s’han estimat durant molts anys ha estat necessari el sacrifici i l’esforç per mantenir viu l’amor. Si no els ensenyem a esforçar-se i a lluitar sovint en detalls molt petits es convertiran en persones toves, amb una personalitat feble, capriciosos i inconstants, incapaços, en el futur, de desenvolupar qualsevol tasca seriosa i àrdua. I la vida és plena d’aquest tipus de tasques. Per això hem d’ajudar-los, dia a dia, a adquirir les capa...

Un petit detall: l’alegria Menysprear els petits detalls que fan possible i agradable la convivència, al•legant que s’està per coses més importants, és no conèixer la naturalesa humana. Si volem millorar la nostra vida familiar haurem, potser, de revisar actituds fonamentals, però si no les concretem en detalls senzills i fàcils de dur a terme, les nostres intencions poden quedar-se en no-res. No hem de desestimar aquests petits detalls de la llar que seran els que amb perseverança ens donaran l’ambient que desitgem. “No és a cops de martell, sinó per la dansa de l’aigua que esdevenen perfectes els palets de riera”, diu el poeta. Detalls de cortesia, de gratitud... d’alegria.

Comprendre els fills Un component que facilitarà l’exercici d’autoritat serà el clima de comprensió amb que li donem suport. La comprensió és una actitud educativa important. Captar els diferents factors que influeixen en l’estat d’ànim o en el comportament d’una persona és absolutament necessari per ajudar-la i aconsellar-la convenientment. Si, per exemple un nen ve de l’escola trist perquè un professor l’ha castigat per copiar en un examen, serà important comprendre la causa real de la seva tristesa. Pot ser que s’hagi adonat que hauria d’haver estudiat en lloc de copiar, o que estigui trist perquè no traurà bona nota, o que l’hagi molestat el ser descobert pel professor, o la burla dels seus companys. Seran raons diferents que exigiran actuacions diferents per qui el vulgui ajudar. En el primer cas s’haurà d’animar a superar el disgust i a estudiar més, i en els altres s’haurà de parlar de responsabilitat, sinceritat o personalitat.