Converses de sobretaula

Mentre no es publiquin nous escrits us suggereixo un nou bloc d'articles publicats. Bloc 4: Autoritat-Llibertat Educar: autoritat o llibertat El senyor de les mosques Educar en la llibertat La necessària autoritat dels pares Conflicte generacional? Obeir a la primera Llibertat: renúncia i compromis

Mentre no es publiquin nous articles us suggereixo tres blocs de temes. Bloc 1: Tres virtuts importants. La temprança To humà La fortalesa Bloc 2: Sentiments, intel·ligència emocional i intel·ligències múltiples. Educar els sentiments Intel·ligència emocional Every child is special Bloc 3: Educació sexual. Eucació sexual, quina? Orientant la sexualitat El sentit positiu de la castedat Educació del pudor

                       Vacances escolars. Vacances escolars. Paraules que sovint els pares de família temen pel que els hi ve a sobre. Durant el curs escolar, l'activitat educadora ha estat compartida i en part delegada a l'escola. Ara, els fills estaran a casa gairebé constantment i aquesta perspectiva espanta. Ara, dependrà només dels pares que aquest període que comença resulti útil per a la seva formació. Una cosa molt important s'hauria de tenir present: l'educació dels fills no pot ni ha de tenir vacances . Tres actituds són molt necessàries per a tots els pares de família. Per a la seva tasca educativa en general i per al tema de les vacances en particular: la il·lusió, la imaginació i el bon humor. Il·lusió . Il·lusió per trobar a les vacances l'oportunitat d'incidir en la formació dels fills i dur a terme l'apassionant tasca educadora que els ha estat encomanada. Imaginació . Imaginació per treure-l...

                       Alerta: exàmens! Juny pot ser per als estudiants un mes difícil. Els estudiants de batxillerat, universitaris,.. si en alguna cosa noten que passen els anys és, sens dubte, per la diferent perspectiva que aquest mes de juny ofereix respecte a temps anteriors. Abans els dies s’allargaven, començava  a fer calor, i això era plàcid preludi d’unes tranquil·les vacances d’estiu. Ara, amb l’augment de la dificultat de les matèries i amb els exàmens que s’apropen, és època de nervis, de nits d’insomni, de trànsit adelerat d’apunts, d’intercanvis de llistes de possibles preguntes d’examen, de fotocòpies, etc.  Fets que, a més a més, presagien unes dubtoses vacances amenaçades per negres expectatives.

   Saber esperar “Saber esperar” és no buscar o no exigir una resposta immediata a tots els nostres desitjos. És quelcom que hauríem d’ensenyar als fills per tal que aprenguin que les coses que valen la pena no s’aconsegueixen a l’instant en que es desitgen, sinó que necessiten, moltes vegades, temps, esforç, exigència i sacrifici. La pròpia maduresa de les persones requereix temps. Alguns fets com el desenvolupament dels mitjans d’informació, televisió, internet,... ha possibilitat que els nens aprenguin a un ritme vertiginós sense necessitat de la intervenció dels adults. El coneixement prematur d’algunes coses sense assimilar-les en profunditat i sense valorar les seves implicacions morals pot portar com a conseqüència que els nens, els adolescents, es tornin més pragmàtics i menys idealistes.

        Educació del pudor En l’educació de la castedat serà especialment important l’educació del pudor. De fet la castedat no és tema fins que no tenen lloc les transformacions de la pubertat, però des de ben petits pot anar-se desenvolupant el sentiment del pudor. Educació que d’haver-se iniciat de petits, suposarà uns hàbits adquirits que facilitaran i ajudaran la virtut de la castedat. El pudor ens permet reconèixer el valor de la intimitat i respectar la dels altres, rebutja allò que pot perjudicar-la, i la descobreix només quan pot suposar una millora pròpia o aliena. Aquest reconeixement del valor de la intimitat s’expressa en tres diferents àmbits:1- l’espai físic que envolta la persona, 2-la manera com es cobreix el cos, i 3-el llenguatge que s‘utilitza. Els tres àmbits incideixen sobre la virtut de la castedat.

              El sentit positiu de la castedat Es possible que al sentir parlar de castedat algú ho identifiqui amb la repressió de tendències sexuals per part de suposades “supersticions religioses”. Res més lluny de la veritat. Es tracta de formar nens i nenes, nois i noies, joves, persones, ànimes sanes en cossos sans, que amb visió clara es respectin i es facin respectar, coneixedors del pla d’amor de Déu sobre ells i elles, i de les exigències que suposa la col·laboració a aquest pla. Si en lloc de parlar del pla de Déu, ens limitéssim a parlar de l’ordre de la creació i el respecte que aquest ordre ens mereix, arribaríem possiblement a conclusions semblants sobre com viure la sexualitat, però ho tindríem més difícil: ens oblidaríem que Déu ofereix la seva ajuda a qui li demana a través de l’oració i els sagraments. Ajuda necessària, a causa de la nostra naturalesa ferida pel pecat d’origen.  La persona humana implica una unit...

                    "Every child is special” "Cada nen/a és especial" és el subtítol d'una bona pel·lícula que he tingut ocasió de veure recentment i que m'ha fet pensar. Es tracta de "Taare Zameen Par" (en espanyol: "Estrellas en la tierra "), una pel·lícula hindú que tracta d'un nen de 8-9 anys amb serioses dificultats en el seu aprenentatge que li provoquen tota una successió de problemes incloent la incomprensió de professors, companys i pares. La pel·lícula és especialment entranyable amb un final feliç gràcies a la intervenció d'un professor d'art que és capaç de detectar el que li passa i d'implicar-se per posar-hi remei. En la causa de les seves dificultats està un problema de dislèxia no detectat i una manera de percebre la realitat del món i de les coses per part del nen, diferent de la que alguns consideren com a normal. És una pel·lícula apropiada per a ser debatuda en fòrums educatius. M'ha fet ...

             La intel·ligència emocional No fa gaire anys ningú dubtava de la importància del quocient intel·lectual (QI) com a validador de la intel·ligència i com a criteri, en certa manera, d’excel·lència a la vida. Es discutia, en tot cas, fins a quin punt era innat (genètic) o hi havia influencia  de l’experiència o de l’educació. En pocs anys el concepte d’intel·ligència emocional (IE) s’ha estès de tal manera que avui es un concepte acceptat per tothom. El quocient emocional (QE) s’ha convertit en una expressió coneguda i utilitzada. En les escoles s’han inclòs programes per tal de desenvolupar–lo en els seus alumnes, i en el món empresarial es té en compte la IE per contractar, promocionar i formar els seus empleats. Per molts el desenvolupament de la IE és imprescindible per ser feliç.

Educar els sentiments He tingut ocasió de llegir el treball d’un estudiant universitari sobre Charles Chaplin i el seu immortal personatge Charlot. En ell, es destaca la singularitat del rodamón Charlot per suscitar sentiments tan contradictoris com el riure i el plorar. Tal com assenyala l’autor, les pel·lícules com “The KId”, “Golden Rush”, “Limelight”, ”The circus”, “Citty Lights” contenen moments en els que el genial artista porta l’espectador del riure al plor en la mateixa escena. Altres sentiments com la tristesa, la soledat, l’enamorament, la decepció, la il·lusió, l’esperança, la por,... són presents en les seves pel·lícules. De fet, l’èxit de Charlot està en gran part en això: en la seva capacitat per mostrar-nos i fer-nos sentir aquests sentiments. Això m’ha fet pensar que els sentiments són quelcom important a tenir en compte, encara que semblen una mica oblidats quan parlem d’educació. Entre la raó i la voluntat, on és l’espai dels sentiments? No són n...