dilluns, 17 d’octubre de 2016

Llibertat, educació moral i virtuts

El Papa Francesc en el punt 267 del capítol 7è: “enfortir l’educació dels fills”, de l’exhortació apostòlica “Amoris Laetitia” ens relaciona l’educació moral amb la llibertat:

“La llibertat és una cosa grandiosa, però la podem espatllar. L'educació moral és un cultiu de la llibertat a través de propostes, motivacions, aplicacions pràctiques, estímuls, premis, exemples, models, símbols, reflexions, exhortacions, revisions de la manera d'actuar i diàlegs que ajudin les persones a desenvolupar aquests principis interiors estables que mouen a obrar espontàniament el bé. La virtut és una convicció que s’ha transformat en un principi intern i estable de l’obrar.”

El Papa Francesc dóna una gran importància a l’educació d’hàbits i costums que es tradueixen en comportaments bons i permanents (virtuts), amb els que s’interioritzen els grans valors morals que ens faran veritablement lliures. L’adquisició de virtuts ens fa lliures per a obrar el bé.

En un punt anterior, el 266, el papa Francesc diu:

“És necessari desenvolupar hàbits. També els costums adquirits des de  nens tenen una funció positiva, ajudant a que els grans valors interioritzats es tradueixin en comportaments externs sans i estables.”

Ens està parlant de les virtuts, de l’habituació pràctica que suposen aquests hàbits operatius bons, que es converteixen en una manera de fer bona i estable  

En aquet mateix punt 266 explica la necessitat d’aquesta habituació pràctica: “Algú pot tenir sentiments sociables i una bona disposició cap als altres, però si durant molt de temps no s'ha habituat per la insistència dels més grans a dir «si us plau», «permís», «gràcies», la seva bona disposició interior no es traduirà fàcilment en aquestes expressions.”

Amb aquestes paraules claus a utilitzar freqüentment a la vida familiar, ens fa veure com l’adquisició de virtuts es basa en la insistència en les múltiples situacions ordinàries de la vida diària. Els pares hem de tenir clar que eduquem fonamentalment en les coses petites, en els detalls del dia a dia. És on ens juguem l’educació i la felicitat dels nostres fills. Junt amb això s’ha d’ensenyar a voler i estimar el bé per sobre de coses com el plaer, el poder, la comoditat, l’èxit,...

Aquesta és la doble tasca dels pares en la correcte educació de la voluntat, com ho resumeix el Papa Francesc en el punt 264: “La tasca dels pares inclou una educació de la voluntat i un desenvolupament d’hàbits bons i inclinacions afectives a favor del bé.”

I en el punt 266: “El enfortiment de la voluntat i la repetició de determinades accions construeixen la conducta moral, i sense la repetició conscient, lliure i valorada de determinats comportaments bons no s’acaba d'educar aquesta conducta. Les motivacions, o el atractiu que sentim cap a un determinat valor, no es converteixen en una virtut sense aquests actes adequadament motivats.”

I acaba el punt 267 amb aquetes paraules.

 “La vida virtuosa, per tant, construeix la llibertat, l’enforteix i l’educa, evitant que la persona es torni esclava d’inclinacions compulsives deshumanitzants i antisocials. Perquè la mateixa dignitat humana exigeix que cadascú actuï segons una elecció conscient i lliure, es a dir, mogut i induït personalment des de dins.”


dilluns, 3 d’octubre de 2016

Per a obrar bé



En el punt 265 (capítol 7è) de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia el Papa Francesc  ens  diu:

“Per a obrar bé no n'hi ha prou en «jutjar adequadament» o saber amb claredat que s'ha de fer, encara que això sigui prioritari. Moltes vegades som incoherents amb les nostres pròpies conviccions, fins i tot quan són sòlides. Per més que la consciència ens dicti determinat judici moral, en ocasions tenen més poder altres coses que ens atrauen, si no hem aconseguit que el bé captat per la ment s’arreli en nosaltres com a profunda inclinació afectiva, com un gust per el bé que pesa més que altres atractius, i que ens porti a percebre que això que captem com a bo és també «per a nosaltres» aquí i ara.”

El Papa Francesc adverteix de la fragilitat humana que pot arribar a actuar en contra de la pròpia consciència. Encara que ens sembli que tenim assumit el que està bé i el que està malament, la fragilitat de la voluntat pot fer-nos errar en el nostre actuar, o bé perquè ens falta la necessària habituació pràctica, o bé perquè ens falta una autèntica complaença en el bé. Ambdues coses estan relacionades i una pot portar a l’altre.

A vegades la consciència ens fa veure amb claredat en l’actuació dels altres el que està bé o malament, i en canvi no és tan així en la situació concreta amb la que ens trobem cada un de nosaltres (com diu el Papa Francesc “per a nosaltres, aquí i ara”), i ens deixem embadalir o enganyar per compensacions que ens allunyen de fer el bé.

Una virtut important per evitar caure en atractius més immediats, és la temprança que modera l’atracció dels plaers, suposa el domini de la voluntat sobre els instints i manté els desitjos en els límits de l'honestedat. La temprança permet el domini ferm i moderat de la raó sobre el desig.

És evident que obrar el bé, sovint exigeix esforç i sacrifici, però amb ells assolim un bé major, més gran, potser no tan immediat però que ens fa més persones.

Els pares són decisius per presentar el bé atractiu. Quan els fills són petits la resposta afectiva dels pares serà suficient per fer-los veure que ho estan fent bé, de més grans serà necessari, també, fer-los veure la utilitat pràctica del bé, la conveniència de fer-lo.

Com diu el Papa Francesc en el mateix punt 265:

“Una formació ètica eficaç implica mostrar-li a la persona fins a quin punt li convé a ella mateixa obrar bé. Avui sol ser ineficaç demanar una cosa que exigeix renúncies i esforç, sense mostrar clarament el bé que es pot aconseguir amb això.”

S’haurà de lluitar, per tant, amb el reduccionisme actual en el que la felicitat és comoditat, plaer i passar-s’ho bé, i en el que l’esforç i la renúncia són equivalents a la infelicitat. L’exemple dels pares amb la seva vida serà un referent important per als fills. Hauran d’evitar presentar el bé com una cosa feixuga i avorrida, ens al contrari amb el seu exemple amable i alegre el presentaran com el que és: allò que ens porta a la verdadera felicitat.