dilluns, 13 d’abril de 2015

Virtuts: 17 - El sentit positiu de la castedat

              El sentit positiu de la castedat

Es possible que al sentir parlar de castedat algú ho identifiqui amb la repressió de tendències sexuals per part de suposades “supersticions religioses”. Res més lluny de la veritat. Es tracta de formar nens i nenes, nois i noies, joves, persones, ànimes sanes en cossos sans, que amb visió clara es respectin i es facin respectar, coneixedors del pla d’amor de Déu sobre ells i elles, i de les exigències que suposa la col·laboració a aquest pla.

Si en lloc de parlar del pla de Déu, ens limitéssim a parlar de l’ordre de la creació i el respecte que aquest ordre ens mereix, arribaríem possiblement a conclusions semblants sobre com viure la sexualitat, però ho tindríem més difícil: ens oblidaríem que Déu ofereix la seva ajuda a qui li demana a través de l’oració i els sagraments. Ajuda necessària, a causa de la nostra naturalesa ferida pel pecat d’origen. 

La persona humana implica una unitat d’ànima i cos, d’esperit i matèria, constituint una única naturalesa, una única persona. Això suposa estar lluny d’una concepció dualista de l’home que separa l’ànima del cos, l’esperit de la matèria, com si fossin dues realitats diferents, i lluny d’una concepció materialista que redueix l’home a la matèria negant-ne la transcendència.