dilluns, 17 de desembre de 2012

Conte de Nadal


Un ase amb molta sort

Havia estat tot el matí donant voltes al pou fent treballar la sínia. M’agrada aquesta feina. Sé que algú la pot trobar monòtona i pesada, però a mi no m’ho sembla. Quan estic concentrat en l’esforç que requereix, penso en el profit que se’n treu de l’aigua que puja pels catúfols. En Josep la fa arribar fins l’hort i els arbres fruiters que hi ha darrera la casa. La Maria la fa servir per cuinar, per rentar la roba i per regar les flors del jardí que amb la seva flaire alegren el meu treball. I quan és estiu i en Josep em frega el llom amb el raspall xop amb l’aigua fresca del pou, em sento molt a gust.

Quan en Josep s’atansà a l’estable, va posar aquella manta damunt les meves costelles i començà a preparar les alforges, vaig comprendre que algun viatge important anàvem a emprendre. Sovint anem a pobles veïns a portar tot tipus d’estris que en Josep fa o repara, i carrega damunt meu, però aquell devia ser un viatge diferent. Ho notava pel seu posat. No és un home a qui els esdeveniments l’afectin gaire, però, aquell dia, en el seu rostre, hi havia un especial gest de responsabilitat.

dilluns, 3 de desembre de 2012

Actituts: 6 - Una regla d'or

                   Una regla d’or

            Ho he vist escrit en algun lloc: “no parleu mai dels vostres fills davant seu. Si en parleu bé, correu el risc de fer-los vanitosos; si en parleu malament, els humiliareu perillosament ».

            Em sembla una regla d’or. La naturalitat i la senzillesa han d’impregnar la relació entre pares i fills, i complir-la amb fidelitat pot ajudar a aconseguir-ho.