Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2011

Eines: 2 - El joc: ensenyar a viure

El joc: ensenyar a viure
El joc és una eina educativa necessària. Per als nens és, des de molt petits, una necessitat vital que els permet aprendre coses i adquirir habilitats. La majoria dels jocs ajuden al desenvolupament de la intel·ligència ja que s’ha d’aprendre a planificar, s’han de memoritzar molts detalls, s’han de saber calcular possibilitats d’acord amb les pròpies forces, etc. Ajuden, també, al desenvolupament de la voluntatperquè requereixen un cert esforç – en alguns físic – i s’ha de reconèixer i sotmetre’s a unes regles, amb el que comporta d’exercici de maduresa. Per als pares i educadors és una possibilitat de conèixer-los millor i corregir aquelles actituds que es posen de manifest a l’hora de jugar: faltes de concentració, trampes, egoismes, ansietats, etc., que no són bonesper un nen ni per l’home que serà més endavant. Es diu que la gent se la coneix a la taula i al joc, i és veritat. Molts aspectes i maneres de fer es veuen reflectides en la manera de menjar i ju…

Infància: 3 - Salvem la infància! - proposta

Completem, amb el d'avui, els dos escrits anteriors amb el títol genèric de "Salvem la infància!". Si la proposta us sembla incompleta seguiu fidels al blog on aniran sortint, en escrits posteriors, altres aspectes educatius a tenir en compte.

Salvem la infància! - proposta

Hem de recuperar la infància i hem de posar esforç per oferir una formació completa i equilibrada als nostres nens. Que no passi que, perquè uns no tenen temps, els altres no els hi correspon i els tercers volen audiència o volen vendre com sigui, ningú no es preocupi seriosament d’ells.
Per això:
- Hem de recuperar la lectura. Perquè la capacitat de reflexió i raonament passa fonamentalment per la lectura. És molt difícil concebre el pensament sense llenguatge, sense paraules. No es tracta de menysprear la cultura de les imatges, ni de defensar la del llibre com oposada a aquella. Però s’ha de limitar i controlar seriosament el temps i el contingut dels programes de televisió, videojocs, Internet...…

Infància: 2-Salvem la infància!-el present

Continuació de l'escrit del dilluns pasat: "Salvem la infància!-el passat"

Salvem la infància! – el present

Avui, alguns dels trets de la infància del passat han canviat bastant, a causa de diversos motius, tots ells positius.
El pluralisme democràtic, per exemple, ha fet que els adults no estiguin d’acord en tot, i per tant no hi ha un front comú de la gent gran. Avui són pocs els qui s’aventuren a corregir en públic un petit que no sigui el seu propi fill.
El desenvolupament dels mitjans d’informació, televisió, Internet... ha fet que els nens aprenguin a un ritme vertiginós algunes coses sense la necessitat dels grans. Ho saben tot, ho han vist tot, ho han descobert tot, i el adult -els pares- no pot controlar tota la informació que arriba al nen. El nen sap coses que abans eren reservades al món dels grans.
L’escola ja no és la font quasi única d’informació. El professor, el mestre, ha perdut, potser per això, part de la seva autoritat absoluta. Per contra, l’admini…

Infància: 1-Salvem la infància!-el passat

Amb el títol genèric “Salvem la infància!”, comença un grup de tres articles. En ells intentaré contraposar el passat (avui 5 d’abril) amb el present (el proper dilluns 12 d’abril), acabant finalment amb una proposta (divendres 15 d’abril) que suggeriré.

Salvem la infància! - el passat

No fa tant de temps, el nen aprenia lentament els secrets de la vida adulta. El seu procés d’aprenentatge estava controlat i protegit per l’adult que tenia un coneixement de la vida, de la violència, les tragèdies i els misteris que el nen no tenia i que no es considerava adient que tingués. S’evitava parlar de segons quins temes i d’utilitzar segons quines paraules davant d’ell. L’adult era conscient que havia de protegir la seva innocència. El món dels adults se’n sentia fortament responsable d’això i també del procés general de formació dels més menuts. A la plaça del poble quan un nen feia una entremaliadura, qualsevol veí, qualsevol persona gran es creia en l’obligació de corregir-lo, atorgant-se …