dilluns, 21 de febrer de 2011

Eines: 1-El valor de l'exemple

                        El valor de l’exemple

No s’ensenya ni amb el que se sap ni amb el que es diu, sinó amb allò que es fa.
         La persona, al llarg de la seva vida, quasi no fa altra cosa que repetir el que veu o ha vist. Res no penetra tan directament dins d’un com l’exemple. Si això és així per totes les edats, ho és més durant la infància i l'adolescència, quan la personalitat és particularment sensible a la influència de les persones que l’envolten.
         L’exemple és el bé més preat que els fills poden rebre dels seus pares. Perquè l’educació no consisteix en discursos que, encara de vegades necessaris, sempre són insuficients. No ens pot sorprendre que no facin cas del que diem, si han estat testimonis que el que fem no es correspon amb el que diem.
         De l’educació per discursos o sermons pot el nen, sobretot arribant a gran, evadir-se. Però no pot escapar-se a la influència d’una vida exemplar. Per això l’educació és tan exigent, perquè l’educació ben entesa comença per un mateix, per la pròpia formació dels propis educadors.
         Algunes consideracions sobre l’exemple podrien ser:

dilluns, 14 de febrer de 2011

Família: 1-El moment de la família

El moment de la família

Perquè: “El moment de la família”?
Perquè avui, especialment, els mals del món només els pot solucionar la família, l’anomenada família tradicional, o simplement la família.
La nostra societat reclama i exigeix un canvi radical, potser sense una massa clara consciència, però amb una certa angoixa. Ens trobem amb múltiples successos en els que s’evidencia una clara deshumanització en el tracte de les persones, en les relacions entre elles: violències, maltractaments, corrupció, un individualisme exacerbat ... gamberrismes col·lectius, i un llarg ventall de coses que ens fan exclamar: que està passant?
         En el procés de millora de la nostra societat hem de descobrir o redescobrir la importància de que cadascú es proposi la millora, en primer lloc, en la nostra pròpia llar.
Per això repeteixo el que hem sentit a dir tantes vegades: ¡la família és el negoci més important!
     

dilluns, 7 de febrer de 2011

Educar: 1- Arrels i ales

         Arrels i ales


       Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”
          Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.
          Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?
          Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.
          Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.
          Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.